Skip to main content
Monthly Archives

setembre 2026

En quin ordre s’ha de fer una reforma integral?

By Materials de construcció, Reforma
Ordre de les fases d’una reforma integral en un habitatge
Una reforma integral ben planificada permet coordinar els professionals i executar cada treball en el moment adequat.

Fer una reforma integral no consisteix només a escollir un paviment, canviar la cuina o renovar les instal·lacions. Perquè l’obra avanci correctament, és imprescindible coordinar els diferents professionals i executar cada treball en el moment adequat.

Si l’ordre no està ben planificat, poden aparèixer esperes, treballs duplicats, desperfectes en materials acabats de col·locar i desviacions en el pressupost. Per exemple, instal·lar un paviment abans d’haver finalitzat determinats treballs pot obligar a protegir-lo durant setmanes o fins i tot fer-lo malbé.

Tot i que cada habitatge és diferent, existeix un ordre habitual que serveix com a base per planificar una reforma completa. En aquest article t’expliquem les principals fases i què cal tenir preparat en cadascuna.

Abans de començar: definir el projecte

La primera fase no es fa a l’obra, sinó sobre paper. Abans d’enderrocar res, cal tenir clar què es vol modificar i quin resultat es vol aconseguir.

És important definir:

  • La nova distribució de l’habitatge.
  • Els espais que es reformaran.
  • Les instal·lacions que cal renovar.
  • Els materials i acabats principals.
  • El pressupost disponible.
  • El calendari aproximat.
  • Els professionals que intervindran.
  • Els permisos o comunicacions necessaris.

Les decisions sobre la distribució afecten directament les instal·lacions, els paviments, les portes, la cuina i el bany. Per això, no és recomanable començar l’obra mentre encara hi ha qüestions importants per decidir.

També convé reservar una part del pressupost per als imprevistos, especialment quan es reforma un habitatge antic i encara no es coneix l’estat real de les instal·lacions o dels elements ocults.

L’ordre d’una reforma integral pot variar

No totes les reformes segueixen exactament la mateixa seqüència. L’ordre pot canviar segons el tipus d’habitatge, els materials escollits i l’abast dels treballs.

No és el mateix reformar un pis mantenint la distribució que rehabilitar una casa antiga, modificar murs, renovar completament les instal·lacions o intervenir en elements estructurals.

Per aquest motiu, l’ordre definitiu l’ha d’establir el tècnic o professional responsable de l’obra. Tot i això, aquestes són les fases més habituals.

1. Protecció dels elements que es conserven

Abans de començar els enderrocs, cal protegir tot allò que no es renovarà:

  • Ascensors i zones comunes.
  • Portes d’accés.
  • Finestres que es mantinguin.
  • Paviments o parets que no es modifiquin.
  • Escales, baranes i altres elements delicats.
  • Mobles que no es puguin retirar.

També s’ha de preparar l’espai per gestionar la runa i l’entrada i sortida de materials.

Una bona protecció inicial evita desperfectes i redueix la neteja necessària al final de l’obra.

2. Enderrocs i retirada de materials

La primera fase de treball acostuma a ser l’enderroc de tots els elements que es volen eliminar.

Aquesta fase pot incloure:

  • Retirada de mobles de cuina i bany.
  • Desmuntatge de sanitaris i aixetes.
  • Eliminació de paviments i revestiments.
  • Enderroc d’envans.
  • Retirada de falsos sostres.
  • Desmuntatge de portes i marcs.
  • Eliminació d’instal·lacions antigues.

Durant els enderrocs poden aparèixer problemes que no eren visibles inicialment, com humitats, canonades deteriorades, desnivells o esquerdes.

Abans de continuar, un professional ha de valorar aquests imprevistos i determinar si cal modificar el projecte o executar treballs addicionals.

3. Treballs estructurals, si són necessaris

Si la reforma afecta murs de càrrega, forjats, cobertes, escales o altres elements estructurals, aquests treballs s’han de fer abans de començar les noves distribucions i instal·lacions.

Les intervencions estructurals han d’estar definides i supervisades per un tècnic competent. No s’ha d’eliminar ni modificar una paret sense comprovar prèviament quina funció té dins de l’edifici.

En aquesta fase també es poden executar reforços, obertures, nous dintells o reparacions estructurals.

4. Nous envans i distribució dels espais

Una vegada finalitzats els enderrocs i els possibles treballs estructurals, es construeix la nova distribució.

Els envans poden executar-se amb:

  • Peces ceràmiques.
  • Plaques de guix laminat.
  • Blocs de formigó.
  • Altres sistemes constructius segons el projecte.

En alguns casos, una part dels envans es deixa oberta o sense acabar perquè els instal·ladors puguin passar les canonades i els cables.

Abans de construir-los, cal comprovar la posició exacta de les portes, els mobles, els sanitaris, la dutxa, els electrodomèstics i altres elements que condicionin la distribució.

5. Instal·lacions de fontaneria, electricitat i climatització

Amb la distribució definida, arriba el moment d’executar o renovar les instal·lacions.

Aquesta fase pot incloure:

  • Canonades d’aigua freda i calenta.
  • Desguassos.
  • Instal·lació elèctrica.
  • Punts de llum, endolls i interruptors.
  • Telecomunicacions.
  • Calefacció i radiadors.
  • Climatització.
  • Ventilació.
  • Instal·lacions de gas, si n’hi ha.

És fonamental tenir definida la distribució de la cuina i el bany abans d’arribar a aquest punt. Canviar la posició d’una pica, un vàter o un electrodomèstic quan les instal·lacions ja estan executades pot obligar a repetir treballs.

També convé pensar en les necessitats futures: nombre d’endolls, connexions de xarxa, il·luminació, termòstats o possibles ampliacions.

Les instal·lacions les han d’executar professionals qualificats i s’han de comprovar abans de tapar parets, terres o sostres.

6. Tancament dels envans i preparació dels suports

Una vegada passades i comprovades les instal·lacions, es poden tancar els envans i preparar les superfícies.

Els treballs habituals d’aquesta fase són:

  • Tancament de plaques de guix laminat.
  • Arrebossat o enguixat de parets.
  • Formació de falsos sostres.
  • Reparació de regates.
  • Regularització de parets.
  • Anivellament de terres.
  • Formació de pendents en dutxes o terrasses.

La preparació del suport és essencial. Un paviment, una pintura o un revestiment no oferirà un bon resultat si la base presenta humitat, desnivells, fissures o restes de materials anteriors.

7. Impermeabilització de les zones humides

Abans de col·locar els revestiments del bany, la dutxa, la terrassa o qualsevol altra zona exposada a l’aigua, cal executar la impermeabilització.

Segons el projecte, es poden utilitzar:

  • Làmines impermeabilitzants.
  • Membranes líquides.
  • Morters impermeables.
  • Bandes i peces específiques per a cantonades i trobades.
  • Sistemes de segellament al voltant de canonades i desguassos.

Impermeabilitzar no consisteix únicament a aplicar un producte sobre la superfície. Cal resoldre correctament les unions, els desguassos, les cantonades i els canvis de pla.

Una impermeabilització deficient pot provocar filtracions que no es detectin fins que l’obra ja estigui acabada.

8. Col·locació de paviments i revestiments

Quan els suports estan preparats i les zones humides impermeabilitzades, es poden col·locar les rajoles, els paviments i els revestiments.

En aquesta fase és important utilitzar:

  • Ciment cola adequat al tipus de rajola.
  • Adhesius compatibles amb el suport.
  • Materials de rejuntat.
  • Sistemes d’anivellament, quan siguin necessaris.
  • Juntes de moviment i dilatació.
  • Perfils i peces d’acabat.

No tots els adhesius serveixen per a tots els materials. Un gres porcellànic de gran format, un paviment exterior o una rajola col·locada sobre una superfície existent poden requerir productes diferents.

Si tens dubtes, pots consultar el nostre article sobre quin ciment cola escollir segons el tipus de rajola.

Una vegada col·locat el paviment, s’ha de protegir adequadament durant la resta de l’obra.

9. Fusteria interior i portes

Les portes interiors, els marcs, els sòcols i altres elements de fusteria acostumen a col·locar-se quan els paviments ja estan instal·lats i es coneix l’altura definitiva del terra.

En alguns projectes, els premarcs es col·loquen durant les fases inicials, mentre que les portes i els acabats es munten més endavant.

També és el moment d’instal·lar:

  • Armaris encastats.
  • Revestiments de fusta.
  • Sòcols.
  • Panells decoratius.
  • Altres elements de fusteria a mida.

La seqüència exacta s’ha de coordinar amb els treballs de pintura per evitar haver de desmuntar o protegir innecessàriament els elements nous.

10. Pintura i acabats de parets

Quan els treballs que generen més pols i brutícia ja han finalitzat, es poden pintar les parets i els sostres.

Abans de pintar cal comprovar:

  • Que les superfícies estiguin seques.
  • Que les juntes estiguin ben tractades.
  • Que no hi hagi esquerdes o irregularitats.
  • Que les parets estiguin netes.
  • Que el paviment i la fusteria estiguin protegits.

Habitualment s’aplica una preparació o imprimació abans de les capes finals, especialment en superfícies noves o molt absorbents.

11. Muntatge de la cuina i el bany

Amb els paviments, els revestiments i bona part dels acabats finalitzats, es poden instal·lar els elements de cuina i bany.

En aquesta fase es munten:

  • Mobles de cuina.
  • Taulells.
  • Piques.
  • Electrodomèstics.
  • Mobles de bany.
  • Sanitaris.
  • Aixetes.
  • Plats de dutxa, si no s’han col·locat abans.
  • Mampares.
  • Miralls i accessoris.

Les mides s’han de comprovar durant el projecte, però alguns elements a mida es mesuren definitivament quan els revestiments ja estan col·locats.

Això és especialment important en taulells, mampares i mobles adaptats a espais irregulars.

12. Mecanismes, lluminàries i connexions finals

L’última fase de les instal·lacions consisteix a col·locar els elements visibles i posar els sistemes en funcionament.

S’hi inclouen:

  • Endolls i interruptors.
  • Lluminàries.
  • Termòstats.
  • Radiadors.
  • Reixetes de ventilació.
  • Aixetes i connexions finals.
  • Electrodomèstics.
  • Equips de climatització.

Els professionals han de comprovar que totes les instal·lacions funcionin correctament i que no hi hagi fuites, errors o elements pendents.

13. Repàs, neteja i revisió final

Abans de donar la reforma per acabada, convé fer una revisió completa.

Cal comprovar:

  • Funcionament d’endolls, llums i mecanismes.
  • Obertura i tancament de portes i finestres.
  • Funcionament de les aixetes i els desguassos.
  • Absència de fuites.
  • Acabat de juntes i segellaments.
  • Estat de paviments i revestiments.
  • Funcionament dels electrodomèstics.
  • Qualitat de la pintura.
  • Possibles cops, ratllades o desperfectes.

És recomanable anotar tots els repassos pendents i revisar-los abans de considerar l’obra definitivament finalitzada.

Quan s’han d’escollir i encarregar els materials?

Un dels errors més habituals és esperar que l’industrial necessiti un material per començar a buscar-lo.

Els productes amb terminis de fabricació o lliurament més llargs s’han d’escollir amb antelació. Alguns exemples són:

  • Paviments i revestiments concrets.
  • Mobles de cuina i bany.
  • Taulells a mida.
  • Mampares.
  • Plats de dutxa especials.
  • Portes.
  • Aixetes o sanitaris específics.
  • Materials amb acabats o colors especials.

En canvi, els materials més tècnics s’han de confirmar amb el professional perquè siguin compatibles amb el sistema i l’aplicació.

Planificar les comandes evita que l’obra s’aturi per falta de material i redueix el risc que un producte deixi d’estar disponible a mig projecte.

Com evitar problemes amb l’ordre d’una reforma integral?

Perquè les diferents fases avancin correctament, és recomanable:

  • Definir el projecte abans de començar.
  • Preparar un calendari aproximat.
  • Coordinar tots els professionals.
  • Encarregar amb temps els materials especials.
  • Comprovar les instal·lacions abans de tapar-les.
  • Protegir els acabats ja instal·lats.
  • Evitar canvis improvisats durant l’obra.
  • Fer un seguiment del pressupost i dels terminis.

També pots consultar el nostre article sobre els errors habituals en una reforma que poden encarir el pressupost per evitar algunes de les situacions més freqüents.

EUROMAT t’ajuda amb els materials de la reforma

A EUROMAT trobaràs materials per a totes les fases d’una obra o reforma: materials de construcció, aïllaments, plaques de guix laminat, morters, impermeabilització, fontaneria, calefacció, eines, paviments, revestiments, banys i cuines.

El nostre equip et pot ajudar a identificar i preparar els materials necessaris segons les indicacions dels professionals responsables de l’obra.

A EUROMAT no executem directament tots els treballs d’una reforma integral. Si necessites professionals per a alguna fase, et podem recomanar industrials de confiança de la zona.

Una reforma ben ordenada evita molts imprevistos

Respectar l’ordre d’una reforma integral permet treballar amb més eficiència, protegir els materials i evitar que un professional hagi de repetir la feina d’un altre.

Tot comença amb una bona planificació. Després venen els enderrocs, la distribució, les instal·lacions, la preparació dels suports i, finalment, els acabats i el muntatge dels diferents elements.

La seqüència exacta dependrà de cada habitatge, però tenir una visió global abans de començar és la millor manera de controlar el pressupost i els terminis.

Si estàs preparant una reforma, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres. T’ajudarem a preparar els materials de cada fase i, si ho necessites, et podrem recomanar professionals de confiança.

Llana de roca o XPS: quin aïllament has d’escollir?

By Materials de construcció
Comparació entre llana de roca i XPS per aïllar un habitatge
La llana de roca i l’XPS tenen propietats diferents i s’han d’escollir segons l’aplicació de cada projecte.

Quan es vol millorar l’aïllament d’un habitatge, és habitual trobar-se amb materials que tenen característiques i aplicacions molt diferents. Dos dels més coneguts són la llana de roca i el poliestirè extruït, també anomenat XPS.

Tots dos ofereixen aïllament tèrmic, però no es comporten igual davant del soroll, la humitat, el foc o la compressió. Per això, abans d’escollir entre llana de roca o XPS, cal saber on es col·locarà el material i quina funció haurà de complir.

En aquest article t’expliquem les principals diferències i les aplicacions més habituals de cada sistema.

Què és la llana de roca?

La llana de roca és un aïllament mineral fabricat principalment a partir de roca volcànica. Es comercialitza en forma de panells, rotlles o mantes amb diferents gruixos i densitats.

La seva estructura fibrosa ajuda a reduir la transmissió de calor i també absorbeix una part de les ones sonores. Per aquest motiu, s’utilitza sovint en envans interiors, trasdossats, falsos sostres, façanes i cobertes.

Les seves característiques principals són:

  • Bon aïllament tèrmic.
  • Bon comportament acústic.
  • Elevada resistència al foc.
  • Permeabilitat al vapor d’aigua.
  • Adaptació a espais i superfícies irregulars.
  • Disponibilitat en diferents densitats i formats.

Per obtenir el resultat esperat, és important escollir la densitat i el gruix adequats i instal·lar el material sense deixar buits entre els panells.

Què és l’XPS?

L’XPS és un panell rígid de poliestirè extruït amb una estructura interna de cel·la tancada. Aquesta composició li proporciona un bon aïllament tèrmic, una baixa absorció d’aigua i resistència a la compressió.

Es fa servir habitualment en zones que poden estar exposades a la humitat o que han de suportar càrregues, com cobertes, terrasses, terres, sòcols, murs enterrats o soleres.

Les seves característiques principals són:

  • Bon aïllament tèrmic.
  • Baixa absorció d’aigua.
  • Resistència a la compressió.
  • Format rígid i estable.
  • Fàcil manipulació i tall.
  • Bon comportament en aplicacions exteriors o en contacte amb la humitat.

A diferència de la llana de roca, l’XPS no està pensat principalment per millorar l’aïllament acústic.

Llana de roca o XPS: diferències principals

L’elecció entre llana de roca o XPS no depèn únicament de quin material aïlla més. Cal valorar el conjunt de prestacions necessàries en cada zona de l’edifici.

Aïllament tèrmic

Tots dos materials poden oferir un bon aïllament tèrmic si es dimensionen i s’instal·len correctament.

La capacitat aïllant dependrà de la conductivitat tèrmica declarada pel fabricant i del gruix del material. Per tant, no és suficient comparar només el nom del producte: cal revisar les característiques tècniques de cada panell.

En molts casos, tant la llana de roca com l’XPS poden complir la funció tèrmica, però les altres condicions de l’obra acabaran determinant quina opció és més adequada.

Aïllament acústic

La llana de roca és una de les opcions més utilitzades quan també es vol reduir el soroll. La seva estructura fibrosa ajuda a absorbir el so i a millorar el comportament acústic de parets, envans i sostres.

És habitual col·locar-la a l’interior d’un envà de plaques de guix laminat o en un trasdossat. Tot i això, l’aïllament acústic final dependrà del sistema complet: tipus de plaques, perfils, cambres d’aire, unions i correcta execució.

L’XPS és un material rígid i la seva principal funció és tèrmica. Per tant, no acostuma a ser la primera opció quan l’objectiu principal és reduir el soroll.

Si vols aprofundir en aquest tema, pots consultar la nostra guia sobre com millorar l’aïllament tèrmic i acústic d’un habitatge.

Comportament davant la humitat

L’XPS destaca per la seva baixa absorció d’aigua. Aquesta propietat el fa especialment adequat per a cobertes, terrasses, terres, murs en contacte amb el terreny i altres zones amb risc d’humitat.

La llana de roca pot utilitzar-se en molts sistemes de façana i coberta, però ha d’estar correctament protegida i instal·lada segons les indicacions del fabricant. No s’ha de deixar exposada directament a l’aigua.

En qualsevol cas, l’aïllament no substitueix una impermeabilització. Si existeixen filtracions o humitats, primer cal identificar-ne l’origen i aplicar el sistema de protecció adequat.

Resistència a la compressió

L’XPS presenta una bona resistència a la compressió. Per això es pot utilitzar sota determinats paviments, soleres o cobertes transitables, sempre que el producte escollit tingui les prestacions adequades.

La llana de roca també existeix en panells de diferents densitats, però els formats habituals per a envans i falsos sostres no estan pensats per suportar càrregues directes.

Quan l’aïllament s’ha de col·locar sota un paviment o en una zona sotmesa a pressió, és imprescindible comprovar la resistència mecànica indicada a la fitxa tècnica.

Comportament davant del foc

La llana de roca té un comportament molt favorable davant del foc i s’utilitza en sistemes que necessiten una elevada protecció contra incendis.

L’XPS és un material derivat del poliestirè. La seva utilització s’ha de fer dins de sistemes constructius adequats, protegit i d’acord amb les exigències tècniques i de seguretat aplicables.

Si la resistència al foc és un factor determinant, un tècnic ha de definir la composició completa de la paret, coberta o sostre, i no només el material aïllant.

Col·locació i adaptació al suport

La llana de roca és flexible o semirígida segons el format. Això li permet adaptar-se fàcilment entre perfils, bigues o altres elements constructius.

L’XPS es presenta en panells rígids que proporcionen una superfície estable i regular. Perquè funcioni correctament, les plaques han de quedar ben ajustades i les unions s’han d’executar sense deixar ponts tèrmics.

En tots dos casos, una mala col·locació pot reduir considerablement les prestacions del sistema.

Quan és millor utilitzar llana de roca?

La llana de roca sol ser una opció adequada quan:

  • Es vol combinar aïllament tèrmic i acústic.
  • Es construeixen envans de plaques de guix laminat.
  • Es fa un trasdossat interior.
  • S’aïlla un fals sostre.
  • Es necessita un bon comportament davant del foc.
  • Cal adaptar el material entre perfils o estructures.
  • Es treballa en una façana o coberta amb un sistema compatible.

És especialment habitual en dormitoris, parets mitgeres, despatxos o espais on el confort acústic també és important.

Quan és millor utilitzar XPS?

L’XPS sol ser una opció adequada quan:

  • L’aïllament pot estar exposat a la humitat.
  • Es treballa en una coberta o una terrassa.
  • Cal aïllar un terra o una solera.
  • El material ha de suportar compressió.
  • S’aïllen sòcols o murs en contacte amb el terreny.
  • Es necessita un panell rígid i estable.

Abans d’instal·lar-lo, cal comprovar que el tipus d’XPS, el gruix i la resistència mecànica siguin adequats per a l’aplicació prevista.

Es poden combinar la llana de roca i l’XPS?

Sí. En alguns projectes es poden utilitzar materials diferents en funció de cada zona de l’edifici.

Per exemple, es pot col·locar llana de roca als envans interiors per millorar el confort acústic i utilitzar XPS en terres, sòcols o cobertes on hi hagi més exposició a la humitat o necessitat de resistència mecànica.

Combinar materials no significa necessàriament col·locar-los junts en una mateixa paret. Significa escollir el producte que millor respon a les exigències de cada element constructiu.

La compatibilitat entre capes, la gestió del vapor d’aigua i la continuïtat de l’aïllament han de ser estudiades per un professional.

El gruix de l’aïllament també és important

Escollir el material correcte és només una part de la decisió. El gruix de l’aïllament influeix directament en el resultat final.

Un material de bones prestacions però amb un gruix insuficient pot no oferir la millora esperada. Alhora, augmentar el gruix sense estudiar l’espai disponible, les condensacions o les unions amb altres elements també pot generar problemes.

Per definir el gruix adequat cal tenir en compte:

  • La zona climàtica.
  • El tipus d’habitatge.
  • La composició actual de la paret, coberta o terra.
  • L’espai disponible.
  • Les exigències de la normativa.
  • El nivell d’eficiència que es vol aconseguir.

En habitatges d’Osona i el Ripollès, on els hiverns poden ser freds, és especialment important dimensionar correctament el sistema.

Errors habituals quan s’escull un aïllament

Alguns dels errors més freqüents són:

  • Escollir només segons el preu.
  • Utilitzar el mateix material a totes les zones.
  • No comprovar les fitxes tècniques.
  • Deixar espais buits entre els panells.
  • No resoldre correctament les unions.
  • Confondre aïllament amb impermeabilització.
  • No estudiar possibles condensacions.
  • Col·locar un producte sense la protecció necessària.

Una mala execució pot reduir l’efectivitat fins i tot d’un material de qualitat. Per això, és recomanable que un tècnic o instal·lador estudiï el sistema abans de començar.

On trobar materials d’aïllament?

A EUROMAT trobaràs materials d’obra i diferents solucions d’aïllament, com llana de roca, panells rígids, plaques de guix laminat, perfils, cintes, fixacions i productes complementaris.

El nostre equip et pot ajudar a identificar els materials necessaris segons les característiques definides pel tècnic o professional responsable del projecte.

A EUROMAT no executem directament els treballs d’instal·lació de l’aïllament. Si encara no disposes d’un professional, et podem recomanar industrials de confiança de la zona perquè estudiïn l’habitatge i executin la solució adequada.

També pots consultar el nostre article sobre aïllament tèrmic i acústic al Ripollès per conèixer els punts principals que cal revisar durant una reforma.

Llana de roca o XPS: depèn de l’aplicació

No existeix un únic aïllament adequat per a totes les situacions. La llana de roca destaca quan es vol combinar aïllament tèrmic, acústic i protecció davant del foc. L’XPS és especialment útil en zones amb humitat o que necessiten resistència a la compressió.

La millor decisió dependrà del lloc on s’instal·larà, les prestacions necessàries i la composició completa del sistema constructiu.

Si estàs preparant una reforma, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres. T’ajudarem a trobar els materials indicats pel professional i, si ho necessites, et podrem recomanar un instal·lador de confiança.