Aprèn quin tac necessites segons el tipus de paret, el pes de l’objecte i la fixació, amb consells pràctics per penjar-lo amb seguretat.
Read More
© 2026 Euromat
Si la calefacció no arrenca, els radiadors no escalfen correctament o apareix un avís a la pantalla, una de les primeres comprovacions que podem fer és mirar la pressió de la caldera.
Una pressió massa baixa pot impedir que l’aigua circuli correctament pel sistema de calefacció i, en alguns equips, provocar un bloqueig de seguretat. Ara bé, recuperar la pressió una vegada no és el mateix que haver-ho de fer repetidament.
Quan baixa la pressió de la caldera sovint, és probable que hi hagi una incidència que un professional hauria de revisar.
Quina pressió hauria de tenir una caldera?
La pressió es pot consultar al manòmetre analògic o a la pantalla digital de la caldera. Habitualment s’expressa en bars.
En moltes instal·lacions domèstiques, la pressió en fred acostuma a situar-se aproximadament entre 1 i 1,5 bars. Quan la calefacció funciona i l’aigua s’escalfa, és normal que augmenti una mica.
Aquestes xifres són orientatives. El valor correcte depèn del model, l’alçada de l’habitatge i les característiques de la instal·lació. Per això, sempre cal consultar el manual del fabricant.
També és important observar com es comporta la pressió, no només el valor puntual. Si puja molt quan la calefacció funciona i torna a baixar de manera exagerada quan es refreda, pot existir algun problema al sistema.
Què passa quan la pressió és massa baixa?
Quan no hi ha prou pressió, la caldera pot mostrar un codi d’error, deixar d’activar la calefacció o funcionar de manera irregular.
Alguns senyals que poden estar relacionats amb una pressió insuficient són:
- La caldera no arrenca.
- La calefacció es bloqueja.
- Els radiadors no escalfen correctament.
- Apareix un avís a la pantalla.
- Se senten sorolls al circuit.
- Cal recuperar la pressió repetidament.
Aquests símptomes també poden tenir altres causes. Per tant, el valor del manòmetre és només una de les comprovacions inicials.
1. Pèrdua d’aigua en algun punt de la instal·lació
Una de les possibles causes és una petita fuita al circuit de calefacció.
La pèrdua pot aparèixer en:
- Les claus dels radiadors.
- Els purgadors.
- Les unions de les canonades.
- La mateixa caldera.
- Elements ocults sota el paviment o dins de les parets.
- La vàlvula de seguretat.
No totes les fuites formen un bassal visible. Una pèrdua molt petita pot evaporar-se sobre una superfície calenta o quedar amagada en una zona poc accessible.
Pots fer una inspecció visual sense desmuntar res. Busca gotes, taques, òxid, marques blanquinoses o humitat al voltant dels radiadors i les unions accessibles.
Si detectes aigua o humitat, no manipulis l’interior de la caldera i contacta amb un professional.
2. La pressió ha baixat després de purgar els radiadors
Quan es purga un radiador, s’expulsa l’aire acumulat, però també pot sortir una petita quantitat d’aigua. Com a conseqüència, la pressió del circuit pot baixar.
En aquest cas, pot ser necessari recuperar la pressió després de finalitzar la purga. Cal fer-ho únicament seguint el procediment indicat al manual de la caldera, ja que el mecanisme i els valors poden variar segons el model.
Una vegada ajustada, comprova que la clau d’ompliment quedi completament tancada.
Si no saps identificar-la o tens dubtes sobre el procediment, és millor no manipular-la i consultar un tècnic.
3. Problema amb el vas d’expansió
L’aigua augmenta de volum quan s’escalfa. El vas d’expansió és el component encarregat d’absorbir aquesta variació i evitar canvis excessius de pressió.
Quan no funciona correctament, es pot observar que:
- La pressió puja molt amb la calefacció en funcionament.
- La vàlvula de seguretat expulsa aigua.
- La pressió baixa quan el sistema es refreda.
- Cal afegir aigua sovint.
La revisió del vas d’expansió correspon a un tècnic qualificat. No s’hauria d’intentar ajustar o reparar sense els coneixements i les eines adequades.
4. La vàlvula de seguretat perd aigua
La vàlvula de seguretat protegeix la instal·lació quan la pressió és excessiva. Si s’ha activat o no tanca correctament, pot deixar escapar aigua i provocar una baixada posterior.
De vegades, la pèrdua es produeix a través d’un tub de descàrrega i no resulta fàcil de veure des de l’interior de l’habitatge.
Si sospites que la vàlvula perd aigua, no la bloquegis ni intentis anul·lar-la. És un element de seguretat i l’ha de revisar un professional.
5. Aire acumulat al circuit
La presència d’aire pot provocar sorolls, dificultar la circulació i fer que alguns radiadors no s’escalfin de manera uniforme.
Purgar els radiadors pot ajudar, però si l’aire torna a aparèixer sovint, cal investigar-ne la causa. Podria existir una entrada d’aire, una fuita o un altre problema al circuit.
Després de qualsevol purga, torna a comprovar la pressió en fred i segueix les indicacions del fabricant.
Es pot recuperar la pressió de la caldera?
En moltes calderes domèstiques, la pressió es pot recuperar introduint aigua al circuit mitjançant la clau o el mecanisme d’ompliment.
Tanmateix, la posició i el funcionament d’aquesta peça canvien segons el model. Per això, no convé manipular una vàlvula si no estem segurs que és la correcta.
Abans de fer-ho:
- Apaga la calefacció i deixa refredar el sistema.
- Consulta el manual de la caldera.
- Comprova el valor recomanat pel fabricant.
- Obre el mecanisme d’ompliment lentament.
- Tanca’l completament quan s’arribi a la pressió indicada.
- Observa si la pressió es manté durant els dies següents.
No s’ha d’omplir excessivament el circuit. Una pressió massa elevada també pot provocar problemes i activar la vàlvula de seguretat.
Per què no s’ha d’afegir aigua contínuament?
Recuperar la pressió puntualment després de purgar els radiadors pot entrar dins del funcionament habitual. Haver d’afegir aigua cada pocs dies o setmanes, en canvi, no s’hauria de considerar normal.
Introduir aigua contínuament no repara la causa de la pèrdua. A més, l’aigua nova incorpora oxigen i minerals al circuit, fet que pot afavorir la corrosió o la formació de residus.
Si la pressió torna a baixar, cal deixar de repetir l’ompliment i demanar una revisió professional.
Quan has de contactar amb un tècnic?
És recomanable consultar un professional quan:
- La pressió baixa repetidament.
- Hi ha una fuita visible.
- La caldera expulsa aigua.
- La pressió puja excessivament quan s’escalfa.
- Apareixen codis d’error.
- No pots identificar la clau d’ompliment.
- La caldera no recupera el funcionament.
- Se senten sorolls nous o intensos.
- Hi ha humitat al voltant de canonades o radiadors.
No obris la carcassa ni manipulis el circuit de gas, els components elèctrics o els elements interiors de la caldera.
Per ampliar la informació sobre incidències habituals, pots consultar aquesta guia oficial de Junkers Bosch sobre avaries comunes de les calderes.
Materials i professionals per a la calefacció
A EUROMAT trobaràs radiadors, vàlvules, purgadors, canonades, accessoris i altres materials de fontaneria i calefacció per reparar o renovar una instal·lació.
No fem directament els treballs de reparació o manteniment de calderes. Tot i això, et podem ajudar a trobar els materials indicats pel tècnic i recomanar-te un professional de confiança de la zona perquè revisi la instal·lació.
També pots consultar els nostres consells per escalfar una casa a Vic de manera eficient i sostenible.
Una baixada repetida de pressió necessita una revisió
Quan baixa la pressió de la caldera una vegada, pot ser conseqüència d’una purga o d’un ajust puntual. Si passa sovint, pot indicar una fuita, un problema al vas d’expansió o una incidència en algun altre component.
Comprova el manòmetre, revisa visualment les zones accessibles i segueix sempre el manual del fabricant. Si la pressió no es manté, contacta amb un tècnic abans que el problema empitjori.
Si necessites material de calefacció o un professional de confiança, pots contactar amb EUROMAT o visitar un dels nostres centres.
Una aixeta que degota pot semblar una incidència menor, però és recomanable no deixar-la passar. A més de resultar molesta, la pèrdua continuada d’aigua pot deixar marques de cal, deteriorar el lavabo o el taulell i indicar que algun component interior està desgastat.
La causa pot ser tan senzilla com una peça fluixa o tan específica com un cartutx, una junta o un mecanisme interior deteriorat. Abans d’intentar reparar-la, cal observar exactament per on surt l’aigua i quin tipus d’aixeta tenim.
Primer de tot: per on perd aigua?
No totes les fuites tenen el mateix origen. L’aigua pot aparèixer en diferents punts:
- Per la boca de l’aixeta quan està tancada.
- Per sota del comandament.
- Per la base de l’aixeta.
- A les connexions situades sota el lavabo.
- Pel flexo d’una aixeta de cuina extraïble.
- A la unió entre l’aixeta i la paret.
- Per algun component de la dutxa.
Observar el punt exacte ajuda a orientar el diagnòstic. També convé assecar bé la zona i tornar-la a revisar al cap d’uns minuts, perquè l’aigua pot desplaçar-se i aparèixer lluny de l’origen real.
Per què degota l’aixeta quan està tancada?
Si l’aigua continua sortint pel broc després de tancar l’aixeta, és probable que algun element interior no estigui fent un tancament complet.
En una aixeta monocomandament, una de les causes possibles és el desgast o l’acumulació de brutícia al cartutx ceràmic. Aquest component regula el cabal i la barreja d’aigua freda i calenta.
En una aixeta de dos comandaments, el problema pot trobar-se en el mecanisme interior o en una junta de tancament. El tipus de recanvi dependrà del model i del fabricant.
Tancar el comandament amb més força no acostuma a solucionar el problema i pot deteriorar encara més el mecanisme.
Fuita per la base de l’aixeta
Quan l’aigua apareix al voltant de la base, cal comprovar en quin moment es produeix.
Si només apareix mentre utilitzem l’aixeta, podria tractar-se d’aigua que cau sobre el taulell o que es filtra per una unió deteriorada. Si surt de manera continuada, l’origen pot trobar-se en una junta, una connexió o el mateix cos de l’aixeta.
També és possible que la fixació s’hagi afluixat i l’aixeta es mogui. En aquest cas, no convé continuar forçant-la, perquè el moviment pot afectar els tubs flexibles o les unions situades a sota.
Fuita a sota del lavabo
Si detectes aigua dins del moble, asseca la zona i observa les connexions mentre obres l’aixeta.
La pèrdua pot provenir de:
- Els tubs flexibles d’alimentació.
- Les claus de pas.
- Les unions roscades.
- El cos inferior de l’aixeta.
- El desguàs o el sifó.
És important diferenciar si es tracta d’una fuita de l’aixeta o del sistema de desguàs. Si l’aigua només apareix quan buidem el lavabo, el problema podria estar al sifó, a la vàlvula o en una unió del desguàs.
Si la pèrdua és continuada, tanca la clau de pas corresponent. Si no funciona o no saps quina és, tanca la clau general de l’habitatge i contacta amb un professional.
L’airejador també pot provocar problemes
L’airejador és la petita peça situada a la sortida del broc. Barreja aigua i aire per aconseguir un raig més uniforme i limitar el cabal en determinats models.
Amb el temps, pot acumular cal o sediments. Això pot provocar:
- Un raig irregular.
- Esquitxades.
- Menys cabal.
- Sortida d’aigua en diferents direccions.
Aquest problema no sol ser el responsable d’un degoteig quan l’aixeta està tancada, però sí d’un funcionament deficient mentre està oberta.
Si el fabricant permet desmuntar l’airejador, es pot retirar amb cura i netejar seguint les instruccions del model. Cal evitar eines que puguin ratllar l’acabat.
La cal pot afectar el funcionament?
A les zones amb aigua dura, la cal es pot acumular a l’airejador i a altres components de l’aixeta. Amb el pas del temps, aquesta acumulació pot dificultar el moviment o alterar el cabal.
Per netejar la superfície exterior, utilitza un drap suau i productes compatibles amb l’acabat. No apliquis fregalls, lleixiu, productes abrasius o desincrustants agressius sense comprovar abans les indicacions del fabricant.
Els acabats cromats, negres, daurats o raspallats poden necessitar cures diferents. Un producte inadequat pot deixar taques o deteriorar el recobriment.
Es pot reparar o cal canviar l’aixeta?
No sempre és necessari substituir tota l’aixeta. En molts casos, un professional pot canviar el cartutx, les juntes, els flexos o altres recanvis compatibles.
La reparació pot ser convenient quan:
- L’aixeta és relativament nova.
- El cos exterior està en bon estat.
- Es pot identificar el model.
- El fabricant disposa del recanvi.
- La reparació és proporcionada respecte del valor de l’aixeta.
En canvi, pot ser preferible substituir-la quan:
- Té molts anys.
- Presenta corrosió o fissures.
- Hi ha diverses peces deteriorades.
- No es troben recanvis compatibles.
- Les fuites es repeteixen.
- Es vol millorar el consum o la comoditat.
Si estàs valorant un canvi, pots consultar la nostra guia sobre com escollir l’aixeta de lavabo adequada.
Què cal saber abans de comprar un recanvi?
Els cartutxos, airejadors i altres components no són necessàriament universals. Abans de comprar-ne un, convé disposar de:
- La marca de l’aixeta.
- El model o la referència.
- Una fotografia completa.
- Una imatge de la peça que cal substituir.
- Les mides principals.
- El lloc exacte on apareix la fuita.
Si encara conserves la factura, les instruccions o la caixa del producte, pot ser més fàcil identificar el recanvi correcte.
No és recomanable desmuntar l’aixeta sense haver tancat l’aigua ni comprar una peça únicament perquè s’assembla visualment a l’original.
Quan cal avisar un professional?
És recomanable que ho revisi un lampista quan:
- La fuita és continuada.
- No es pot tancar correctament l’aigua.
- La pèrdua prové de dins de la paret.
- Hi ha humitat al moble, la paret o el paviment.
- L’aixeta està fluixa i força les connexions.
- No es pot identificar el recanvi.
- La reparació requereix desmuntar el mecanisme.
- La fuita torna a aparèixer després d’una intervenció.
Una petita pèrdua visible pot amagar una fuita més important. Si hi ha risc que l’aigua afecti el mobiliari, el paviment o un altre habitatge, cal actuar ràpidament.
Aixetes, recanvis i professionals a EUROMAT
Als centres d’EUROMAT trobaràs aixetes per a lavabos, cuines, dutxes i banyeres, així com diferents recanvis i materials de fontaneria.
El nostre equip et pot ajudar a identificar el producte si ens portes la referència, fotografies i les mides necessàries. Si la reparació no és possible o no compensa, també podràs comparar diferents models d’aixeta segons el tipus d’instal·lació, l’acabat i el pressupost.
A EUROMAT no fem directament els treballs de reparació o instal·lació. Tot i això, et podem recomanar un professional de confiança de la zona perquè comprovi l’origen de la fuita i faci la intervenció necessària.
No deixis passar una aixeta que degota
Una aixeta que degota no sempre requereix substituir-la completament, però sí identificar la causa i actuar abans que el problema empitjori.
Comprova per on surt l’aigua, evita forçar el comandament i tanca la clau de pas si la pèrdua és continuada. Amb la informació del model i l’assessorament d’un professional serà més fàcil trobar la solució adequada.
Si necessites una aixeta nova, un recanvi o material de fontaneria, pots contactar amb EUROMAT o visitar un dels nostres centres de Manlleu, Vic o Ripoll.
Sabies que els filtres dels aires condicionats s’han de netejar aproximadament cada dos mesos?
Amb l’ús, els filtres acumulen pols, pèls i altres partícules presents a l’ambient. Si no es netegen, el pas de l’aire es pot veure dificultat i l’equip pot perdre rendiment, generar males olors o necessitar més temps per climatitzar l’habitació.
La bona notícia és que, en els equips domèstics tipus split amb filtres de malla rentables, la neteja acostuma a ser molt senzilla. Només cal seguir unes precaucions bàsiques i consultar el manual del fabricant si no tenim clar com s’extreuen.
Cada quant s’han de netejar els filtres?
Com a orientació general i fàcil de recordar, és recomanable netejar els filtres de l’aire condicionat aproximadament cada dos mesos.
Tanmateix, la freqüència pot variar segons:
- Les hores que utilitzem l’equip.
- La quantitat de pols de l’habitatge.
- La presència d’animals.
- Si hi ha persones amb al·lèrgies.
- Si l’aire condicionat també s’utilitza com a calefacció.
- Les indicacions del fabricant.
Durant els períodes d’ús intensiu pot ser convenient revisar-los més sovint. Si hi veus molta pols, notes una olor estranya o l’equip sembla que mou menys aire, no cal esperar que passin els dos mesos.
Què necessites per netejar-los?
Per fer una neteja domèstica bàsica normalment només necessitaràs:
- Aigua tèbia.
- Una mica de sabó neutre.
- Un drap suau.
- Una tovallola o una superfície neta per deixar assecar els filtres.
- Una aspiradora, opcionalment, si hi ha molta pols superficial.
Evita utilitzar fregalls, raspalls durs, lleixiu, dissolvents o productes abrasius, ja que podrien deteriorar els filtres o l’acabat de la unitat.
1. Apaga l’aire condicionat
El primer pas és apagar completament l’equip abans d’obrir-lo. Si és possible i el manual així ho indica, desconnecta també l’alimentació elèctrica.
No intentis retirar els filtres amb l’aparell en funcionament. A més de ser una mesura de seguretat, apagar-lo evita que aspiri pols mentre la tapa està oberta.
Si la unitat està situada en una zona elevada, utilitza una escala estable i evita enfilar-te a cadires o mobles.
2. Obre la tapa frontal
En la majoria dels aires condicionats tipus split, els filtres es troben darrere de la tapa frontal de la unitat interior.
Obre-la amb cura, sense forçar les frontisses. Cada model pot tenir un sistema diferent, de manera que, si notes resistència o no veus clar com s’obre, consulta el manual.
No cal desmuntar la carcassa ni tocar components elèctrics o parts internes de l’equip.
3. Retira els filtres amb cura
Treu els filtres lentament i fixa’t en la posició en què estaven col·locats. Això et facilitarà tornar-los a instal·lar correctament.
Els filtres principals acostumen a ser unes malles lleugeres de plàstic. Si l’equip incorpora filtres especials, purificadors o desodoritzants, comprova les instruccions del fabricant, perquè no tots es poden rentar amb aigua.
Si detectes que un filtre està trencat, deformat o molt deteriorat, pot ser necessari substituir-lo.
4. Renta’ls amb aigua i una mica de sabó
Si només tenen una mica de pols, pots retirar-la amb una aspiradora a baixa potència, sense pressionar la malla.
Quan hi ha més brutícia acumulada, renta els filtres amb aigua lleugerament calenta o tèbia i una mica de sabó neutre. L’aigua no ha d’estar excessivament calenta; com a referència, és preferible mantenir-la per sota dels 40 °C per evitar deformacions.
Neteja’ls suaument, sense doblegar-los ni fregar-los amb força. Després, esbandeix-los bé fins que no hi quedin restes de sabó.
Aquest procediment coincideix amb les recomanacions habituals dels fabricants. Pots consultar, per exemple, aquesta guia de Mitsubishi Electric per netejar els filtres de l’aire condicionat.
5. Deixa’ls assecar completament
Una vegada nets, deixa els filtres en una superfície neta fins que s’hagin assecat completament.
No els tornis a instal·lar si encara estan humits, perquè podrien afavorir l’aparició de males olors o humitat dins de l’equip.
És preferible deixar-los assecar a l’ombra i de manera natural. No utilitzis un assecador, no els posis sobre un radiador i evita exposar-los directament al sol, ja que l’escalfor podria deformar-los.
6. Neteja la carcassa i el difusor
Mentre els filtres s’assequen, pots aprofitar per netejar la part exterior de l’aire condicionat.
Passa un drap suau lleugerament humit per:
- La carcassa exterior.
- La tapa frontal.
- Les sortides d’aire.
- El difusor i les lames accessibles.
- La pols visible al voltant de l’entrada d’aire.
No aboquis aigua directament sobre la unitat ni introdueixis el drap, raspalls o altres objectes a l’interior. Tampoc és recomanable aplicar esprais de neteja directament sobre l’aparell.
La neteja profunda de l’intercanviador, el ventilador, la safata de condensats o el desguàs correspon a un tècnic especialitzat.
7. Torna a col·locar els filtres
Quan els filtres estiguin completament secs, torna’ls a posar en la mateixa posició. Comprova que quedin ben encaixats, sense forçar-los.
Després, tanca la tapa frontal i torna a connectar l’equip si l’havies desconnectat.
Encén-lo durant uns minuts i comprova que funcioni amb normalitat, que el pas de l’aire sigui correcte i que no apareguin sorolls o avisos estranys.
I ja ho tens!
Quan cal avisar un professional?
Netejar els filtres és una tasca domèstica senzilla, però no substitueix el manteniment tècnic de l’aire condicionat.
És recomanable consultar un professional si detectes:
- Degoteig d’aigua.
- Olor d’humitat que no desapareix.
- Sorolls diferents dels habituals.
- Gel o escarcha a la unitat.
- Una reducció important del rendiment.
- Errors a la pantalla.
- Filtres o peces deteriorades.
- Brutícia acumulada en zones interiors no accessibles.
No desmuntis la unitat ni manipulis el circuit frigorífic, les connexions elèctriques o el desguàs. Aquestes actuacions les ha de fer un tècnic qualificat.
Vols renovar o instal·lar un aire condicionat?
Una neteja periòdica ajuda a mantenir l’equip en bones condicions. Tanmateix, si l’aparell és antic, consumeix massa, s’avaria sovint o ja no climatitza correctament, pot ser un bon moment per valorar-ne la substitució.
A EUROMAT disposem d’equips d’aire condicionat i materials de climatització per preparar la teva llar de cara a l’estiu.
No fem directament tots els treballs d’instal·lació o manteniment, però et podem ajudar a escollir l’equip adequat i recomanar-te un professional de confiança de la zona perquè estudiï l’espai i faci la instal·lació.
Pots contactar amb EUROMAT, escriure’ns a través de les xarxes socials o visitar un dels nostres magatzems de fontaneria i climatització.
Quan reformem o renovem una casa, acostumem a fixar-nos principalment en l’estètica. Escollim els colors, les textures i els acabats que més ens agraden, però no sempre pensem en el temps que necessitarem per mantenir-los en bon estat.
Un material pot resultar molt atractiu a l’exposició, però ser poc pràctic si marca fàcilment les empremtes, acumula brutícia, necessita productes especials o requereix tractaments periòdics.
Per això, abans d’escollir els acabats d’una reforma, convé valorar no només com es veuran el primer dia, sinó també com envelliran i com serà la neteja quotidiana.
En aquest article repassem els materials fàcils de netejar i els aspectes que cal tenir en compte per aconseguir una casa bonica, pràctica i preparada per al dia a dia.
Què fa que un material sigui fàcil de mantenir?
La facilitat de neteja no depèn únicament del tipus de material. També hi influeixen l’acabat, el color, la textura, la quantitat de juntes i la manera com s’ha instal·lat.
En general, un material fàcil de mantenir hauria de tenir aquestes característiques:
- Superfície poc porosa.
- Resistència a les taques.
- Bona resistència a la humitat.
- Poques juntes o unions.
- Facilitat per trobar productes de neteja compatibles.
- Resistència al desgast i als productes d’ús habitual.
- Possibilitat de reparar o substituir una peça si es fa malbé.
També és important que el material sigui adequat per a l’espai. Un producte que funciona perfectament en un dormitori pot no ser recomanable per a una dutxa, una cuina o una terrassa exterior.
Terres fàcils de netejar
El paviment és una de les superfícies que més s’embruta i més desgast suporta. Per això, el manteniment ha de tenir un pes important en la decisió.
Gres porcellànic
El gres porcellànic és una de les opcions més pràctiques gràcies a la seva baixa absorció d’aigua i la seva resistència al desgast.
Es pot utilitzar en:
- Cuines.
- Banys.
- Passadissos.
- Sales d’estar.
- Entrades.
- Terrasses, si el model és apte per a exterior.
La seva superfície es neteja fàcilment i existeixen acabats que imiten la fusta, la pedra, el ciment o altres materials.
Tot i això, cal tenir en compte la textura. Els paviments molt rugosos o antilliscants són necessaris en determinades zones, però poden retenir més brutícia que un acabat llis.
Paviments laminats
Els paviments laminats ofereixen un aspecte càlid i acostumen a ser fàcils de netejar amb aspiració i una neteja lleugerament humida.
Són una bona opció per a salons, dormitoris i passadissos, sempre que s’esculli una resistència adequada a l’ús.
En zones amb risc d’aigua, cal comprovar que el model sigui apte per a la humitat i seguir les indicacions del fabricant. No tots els laminats ofereixen la mateixa protecció.
Paviments vinílics
Els paviments vinílics són pràctics, agradables al tacte i relativament fàcils de mantenir.
Poden resultar interessants en reformes on es vol renovar el terra sense fer una obra molt complexa. Segons el producte, es poden instal·lar sobre una superfície existent, sempre que la base estigui plana i en bon estat.
Abans d’escollir-los, convé revisar la resistència al desgast, a les ratllades, a la humitat i al tipus d’ús previst.
Si vols conèixer millor les diferents opcions, pots consultar la nostra guia sobre tipus de terres per a reformes.
La importància del color del paviment
El color també influeix en la percepció de la brutícia.
En terres molt foscos poden destacar més:
- La pols.
- Els cabells.
- Les marques de les sabates.
- Les gotes d’aigua.
- Les restes de calç.
Els paviments molt clars poden mostrar més fàcilment taques fosques o brutícia acumulada.
Els tons intermedis, els acabats amb una lleugera variació cromàtica i les imitacions de materials naturals acostumen a dissimular millor les petites marques del dia a dia.
Això no significa que no s’hagin de netejar, sinó que mantenen un aspecte visualment més uniforme entre neteges.
Les juntes també s’han de tenir en compte
Quan escollim una rajola, sovint pensem en la peça però oblidem les juntes.
Les juntes molt clares poden enfosquir-se amb el temps, especialment en entrades, cuines, dutxes i altres zones d’ús intensiu.
Per facilitar-ne el manteniment és recomanable:
- Utilitzar materials de rejuntat adequats per a l’espai.
- Escollir un color coherent amb el paviment.
- Evitar juntes innecessàriament amples.
- Aplicar correctament el producte.
- Respectar els temps d’assecat.
- Segellar o protegir les juntes quan el sistema ho requereixi.
Les rajoles de format gran permeten reduir el nombre de juntes, tot i que necessiten una base ben preparada i una col·locació professional.
Parets que es puguin netejar fàcilment
Les parets també acumulen pols, fregaments i taques, especialment en passadissos, entrades, cuines i habitacions infantils.
Pintura rentable
Una pintura rentable facilita la neteja de petites taques i fregaments sense haver de tornar a pintar tota la paret.
És especialment útil en:
- Passadissos.
- Entrades.
- Cuines.
- Habitacions infantils.
- Zones pròximes a interruptors.
- Habitatges amb animals.
No totes les pintures ofereixen la mateixa resistència al fregament. Cal consultar-ne les característiques i escollir un producte adequat per a cada estança.
Revestiments ceràmics
La ceràmica és una opció molt pràctica per protegir les parets exposades a l’aigua, el greix o les esquitxades.
És habitual utilitzar-la en:
- Frontals de cuina.
- Parets de dutxa.
- Zones pròximes al lavabo.
- Safareigs.
- Espais d’ús intensiu.
Una superfície ceràmica es pot netejar amb facilitat, però també convé limitar el nombre de juntes i escollir un rejuntat adequat.
Panells i revestiments continus
Determinats panells decoratius i revestiments continus permeten crear superfícies amb poques unions.
Poden facilitar la neteja, però cal comprovar:
- Si són aptes per a zones humides.
- Si resisteixen els productes de neteja habituals.
- Com es reparen en cas de cop.
- Quin manteniment recomana el fabricant.
- Si necessiten una instal·lació especialitzada.
Materials pràctics per a la cuina
La cuina és una de les zones on més es nota si els materials s’han escollit pensant en el manteniment.
Taulells
Un bon taulell de cuina ha de resistir les taques, la humitat i l’ús diari.
Entre les opcions habituals hi ha:
- Porcellànic.
- Quars compacte.
- Granit.
- Laminats d’alta pressió.
- Altres superfícies tècniques.
Cada material té unes característiques i unes limitacions. Alguns toleren millor la calor, altres són més sensibles als cops a les vores i altres poden necessitar un manteniment específic.
No s’ha de donar per fet que totes les superfícies resisteixen igual. És important seguir les indicacions del fabricant sobre calor, tall, neteja i productes químics.
Mobles de cuina
Les portes llises acostumen a ser més fàcils de netejar que els models amb moltes motllures, relleus o unions.
Els acabats molt brillants poden mostrar més les empremtes, mentre que alguns acabats mats també poden marcar-se si no disposen d’un tractament adequat.
Abans d’escollir, convé tocar les mostres i comprovar com reaccionen davant les empremtes i la llum.
Els tiradors també influeixen en la neteja. Els models simples i accessibles són més fàcils de mantenir que els dissenys amb racons difícils d’arribar.
Frontal de la cuina
La zona situada entre el taulell i els mobles superiors està exposada a esquitxades d’aigua, oli i aliments.
Un frontal ceràmic, porcellànic o de material continu adequat facilita molt la neteja.
En aquesta zona és preferible evitar superfícies massa poroses o materials que necessitin tractaments constants.
Materials fàcils de netejar per al bany
Al bany, la humitat, el sabó i la calç fan que el manteniment sigui especialment important.
Paviments i revestiments
El gres porcellànic i la ceràmica són opcions habituals per la seva resistència a l’aigua i facilitat de neteja.
En el paviment, la seguretat és prioritària. Cal escollir un grau antilliscant adequat, encara que una textura més marcada pugui requerir una mica més d’atenció durant la neteja.
A les parets, els formats grans redueixen el nombre de juntes i poden facilitar el manteniment.
Plats de dutxa
Els plats de dutxa han de combinar:
- Propietats antilliscants.
- Resistència a l’ús.
- Facilitat de neteja.
- Compatibilitat amb els productes recomanats.
- Una instal·lació i un desguàs correctes.
Les textures molt pronunciades poden acumular més restes de sabó o calç. Per això, convé trobar un equilibri entre seguretat i manteniment.
Mampares
Les mampares amb menys perfils i unions acostumen a ser més senzilles de netejar.
Alguns vidres incorporen tractaments que ajuden a reduir l’adherència de la calç, però no eliminen la necessitat de manteniment.
Passar una rasqueta després de la dutxa és una de les maneres més senzilles d’evitar l’acumulació de marques.
Mobles suspesos
Els mobles de bany suspesos deixen lliure el terra i faciliten la neteja de la zona inferior.
També aporten sensació d’amplitud, especialment en banys petits. La fixació, però, s’ha de preveure correctament segons el tipus de paret i el pes del moble.
Aixetes i acabats metàl·lics
El color i l’acabat de les aixetes també afecten el manteniment.
En acabats negres, molt brillants o de colors especials, les gotes d’aigua i la calç poden resultar més visibles.
Els acabats cromats continuen sent una opció molt habitual perquè són fàcils de combinar i existeixen molts productes compatibles. Tot i això, també necessiten una neteja regular per evitar marques.
Sigui quin sigui l’acabat, no és recomanable utilitzar productes abrasius o químics agressius si el fabricant no els autoritza.
Espais exteriors amb poc manteniment
A les terrasses, balcons i jardins, els materials han de suportar la pluja, el sol, les gelades i la brutícia.
El gres porcellànic exterior és una de les opcions més pràctiques per la seva baixa absorció d’aigua i resistència. Cal escollir un model apte per a exterior i amb propietats antilliscants adequades.
Altres materials, com algunes pedres naturals o fustes, poden oferir un resultat molt atractiu, però és possible que necessitin neteges, segellats o tractaments periòdics.
Abans de decidir, convé preguntar:
- Cada quant s’ha de fer el manteniment?
- Necessita algun tractament protector?
- Pot perdre color amb el sol?
- Resisteix les gelades?
- Com es comporta amb les taques?
- Es pot reparar una peça concreta?
Pots ampliar aquesta informació al nostre article sobre com triar el millor paviment exterior per a terrasses i jardins.
Evita escollir només per una fotografia
Les fotografies d’inspiració són útils per definir l’estil, però no permeten apreciar completament la textura, la brillantor, el tacte o la facilitat de neteja d’un material.
Sempre que sigui possible, és recomanable veure les mostres físicament.
A l’hora de comparar-les:
- Mira-les amb llum natural i artificial.
- Toca la superfície.
- Comprova si s’hi marquen les empremtes.
- Pregunta com s’ha de netejar.
- Consulta si necessita tractaments.
- Revisa la garantia i les limitacions d’ús.
- Valora com combinarà amb la resta de materials.
Una elecció ben meditada evita descobrir massa tard que l’acabat no és tan pràctic com semblava.
Una casa fàcil de mantenir es planifica abans de reformar
La facilitat de neteja no s’aconsegueix amb un únic material. Depèn del conjunt de decisions que es prenen durant el projecte.
Algunes pautes útils són:
- Reduir les unions i els racons innecessaris.
- Escollir superfícies poc poroses.
- Utilitzar materials adequats per a cada espai.
- Evitar textures massa rugoses en zones on no són necessàries.
- Pensar en la visibilitat de les empremtes i la calç.
- Utilitzar juntes i segelladors de qualitat.
- Preveure un bon accés per netejar sota els mobles.
- Seguir sempre les instruccions de manteniment del fabricant.
L’objectiu no és crear una casa que no s’hagi de netejar, sinó aconseguir que la neteja quotidiana sigui més ràpida i que els materials mantinguin un bon aspecte durant més temps.
Troba materials pràctics per a la teva reforma a EUROMAT
A EUROMAT trobaràs paviments, revestiments, mobles de bany i cuina, aixetes, mampares i materials per a obres i reformes.
Als nostres centres podràs veure i comparar mostres per valorar-ne el color, la textura i l’acabat abans de prendre una decisió.
El nostre equip t’ajudarà a trobar els materials que s’adaptin a l’estètica que busques, al pressupost i al nivell de manteniment que vulguis assumir.
A EUROMAT no executem directament tots els treballs d’una reforma. Si necessites un professional per a la col·locació o instal·lació dels materials, et podem recomanar industrials de confiança de la zona.
Escull materials que també siguin pràctics
Una casa bonica també ha de ser còmoda de viure i mantenir. Escollir materials fàcils de netejar permet reduir el temps dedicat al manteniment i conservar els acabats en bon estat durant més temps.
Abans de decidir, pensa en l’ús real de cada espai, la presència de nens o animals, la humitat, el desgast i la freqüència de neteja.
Si estàs preparant una reforma, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres. T’ajudarem a comparar materials i a trobar una solució pràctica, resistent i adaptada a casa teva.
Fer una reforma integral no consisteix només a escollir un paviment, canviar la cuina o renovar les instal·lacions. Perquè l’obra avanci correctament, és imprescindible coordinar els diferents professionals i executar cada treball en el moment adequat.
Si l’ordre no està ben planificat, poden aparèixer esperes, treballs duplicats, desperfectes en materials acabats de col·locar i desviacions en el pressupost. Per exemple, instal·lar un paviment abans d’haver finalitzat determinats treballs pot obligar a protegir-lo durant setmanes o fins i tot fer-lo malbé.
Tot i que cada habitatge és diferent, existeix un ordre habitual que serveix com a base per planificar una reforma completa. En aquest article t’expliquem les principals fases i què cal tenir preparat en cadascuna.
Abans de començar: definir el projecte
La primera fase no es fa a l’obra, sinó sobre paper. Abans d’enderrocar res, cal tenir clar què es vol modificar i quin resultat es vol aconseguir.
És important definir:
- La nova distribució de l’habitatge.
- Els espais que es reformaran.
- Les instal·lacions que cal renovar.
- Els materials i acabats principals.
- El pressupost disponible.
- El calendari aproximat.
- Els professionals que intervindran.
- Els permisos o comunicacions necessaris.
Les decisions sobre la distribució afecten directament les instal·lacions, els paviments, les portes, la cuina i el bany. Per això, no és recomanable començar l’obra mentre encara hi ha qüestions importants per decidir.
També convé reservar una part del pressupost per als imprevistos, especialment quan es reforma un habitatge antic i encara no es coneix l’estat real de les instal·lacions o dels elements ocults.
L’ordre d’una reforma integral pot variar
No totes les reformes segueixen exactament la mateixa seqüència. L’ordre pot canviar segons el tipus d’habitatge, els materials escollits i l’abast dels treballs.
No és el mateix reformar un pis mantenint la distribució que rehabilitar una casa antiga, modificar murs, renovar completament les instal·lacions o intervenir en elements estructurals.
Per aquest motiu, l’ordre definitiu l’ha d’establir el tècnic o professional responsable de l’obra. Tot i això, aquestes són les fases més habituals.
1. Protecció dels elements que es conserven
Abans de començar els enderrocs, cal protegir tot allò que no es renovarà:
- Ascensors i zones comunes.
- Portes d’accés.
- Finestres que es mantinguin.
- Paviments o parets que no es modifiquin.
- Escales, baranes i altres elements delicats.
- Mobles que no es puguin retirar.
També s’ha de preparar l’espai per gestionar la runa i l’entrada i sortida de materials.
Una bona protecció inicial evita desperfectes i redueix la neteja necessària al final de l’obra.
2. Enderrocs i retirada de materials
La primera fase de treball acostuma a ser l’enderroc de tots els elements que es volen eliminar.
Aquesta fase pot incloure:
- Retirada de mobles de cuina i bany.
- Desmuntatge de sanitaris i aixetes.
- Eliminació de paviments i revestiments.
- Enderroc d’envans.
- Retirada de falsos sostres.
- Desmuntatge de portes i marcs.
- Eliminació d’instal·lacions antigues.
Durant els enderrocs poden aparèixer problemes que no eren visibles inicialment, com humitats, canonades deteriorades, desnivells o esquerdes.
Abans de continuar, un professional ha de valorar aquests imprevistos i determinar si cal modificar el projecte o executar treballs addicionals.
3. Treballs estructurals, si són necessaris
Si la reforma afecta murs de càrrega, forjats, cobertes, escales o altres elements estructurals, aquests treballs s’han de fer abans de començar les noves distribucions i instal·lacions.
Les intervencions estructurals han d’estar definides i supervisades per un tècnic competent. No s’ha d’eliminar ni modificar una paret sense comprovar prèviament quina funció té dins de l’edifici.
En aquesta fase també es poden executar reforços, obertures, nous dintells o reparacions estructurals.
4. Nous envans i distribució dels espais
Una vegada finalitzats els enderrocs i els possibles treballs estructurals, es construeix la nova distribució.
Els envans poden executar-se amb:
- Peces ceràmiques.
- Plaques de guix laminat.
- Blocs de formigó.
- Altres sistemes constructius segons el projecte.
En alguns casos, una part dels envans es deixa oberta o sense acabar perquè els instal·ladors puguin passar les canonades i els cables.
Abans de construir-los, cal comprovar la posició exacta de les portes, els mobles, els sanitaris, la dutxa, els electrodomèstics i altres elements que condicionin la distribució.
5. Instal·lacions de fontaneria, electricitat i climatització
Amb la distribució definida, arriba el moment d’executar o renovar les instal·lacions.
Aquesta fase pot incloure:
- Canonades d’aigua freda i calenta.
- Desguassos.
- Instal·lació elèctrica.
- Punts de llum, endolls i interruptors.
- Telecomunicacions.
- Calefacció i radiadors.
- Climatització.
- Ventilació.
- Instal·lacions de gas, si n’hi ha.
És fonamental tenir definida la distribució de la cuina i el bany abans d’arribar a aquest punt. Canviar la posició d’una pica, un vàter o un electrodomèstic quan les instal·lacions ja estan executades pot obligar a repetir treballs.
També convé pensar en les necessitats futures: nombre d’endolls, connexions de xarxa, il·luminació, termòstats o possibles ampliacions.
Les instal·lacions les han d’executar professionals qualificats i s’han de comprovar abans de tapar parets, terres o sostres.
6. Tancament dels envans i preparació dels suports
Una vegada passades i comprovades les instal·lacions, es poden tancar els envans i preparar les superfícies.
Els treballs habituals d’aquesta fase són:
- Tancament de plaques de guix laminat.
- Arrebossat o enguixat de parets.
- Formació de falsos sostres.
- Reparació de regates.
- Regularització de parets.
- Anivellament de terres.
- Formació de pendents en dutxes o terrasses.
La preparació del suport és essencial. Un paviment, una pintura o un revestiment no oferirà un bon resultat si la base presenta humitat, desnivells, fissures o restes de materials anteriors.
7. Impermeabilització de les zones humides
Abans de col·locar els revestiments del bany, la dutxa, la terrassa o qualsevol altra zona exposada a l’aigua, cal executar la impermeabilització.
Segons el projecte, es poden utilitzar:
- Làmines impermeabilitzants.
- Membranes líquides.
- Morters impermeables.
- Bandes i peces específiques per a cantonades i trobades.
- Sistemes de segellament al voltant de canonades i desguassos.
Impermeabilitzar no consisteix únicament a aplicar un producte sobre la superfície. Cal resoldre correctament les unions, els desguassos, les cantonades i els canvis de pla.
Una impermeabilització deficient pot provocar filtracions que no es detectin fins que l’obra ja estigui acabada.
8. Col·locació de paviments i revestiments
Quan els suports estan preparats i les zones humides impermeabilitzades, es poden col·locar les rajoles, els paviments i els revestiments.
En aquesta fase és important utilitzar:
- Ciment cola adequat al tipus de rajola.
- Adhesius compatibles amb el suport.
- Materials de rejuntat.
- Sistemes d’anivellament, quan siguin necessaris.
- Juntes de moviment i dilatació.
- Perfils i peces d’acabat.
No tots els adhesius serveixen per a tots els materials. Un gres porcellànic de gran format, un paviment exterior o una rajola col·locada sobre una superfície existent poden requerir productes diferents.
Si tens dubtes, pots consultar el nostre article sobre quin ciment cola escollir segons el tipus de rajola.
Una vegada col·locat el paviment, s’ha de protegir adequadament durant la resta de l’obra.
9. Fusteria interior i portes
Les portes interiors, els marcs, els sòcols i altres elements de fusteria acostumen a col·locar-se quan els paviments ja estan instal·lats i es coneix l’altura definitiva del terra.
En alguns projectes, els premarcs es col·loquen durant les fases inicials, mentre que les portes i els acabats es munten més endavant.
També és el moment d’instal·lar:
- Armaris encastats.
- Revestiments de fusta.
- Sòcols.
- Panells decoratius.
- Altres elements de fusteria a mida.
La seqüència exacta s’ha de coordinar amb els treballs de pintura per evitar haver de desmuntar o protegir innecessàriament els elements nous.
10. Pintura i acabats de parets
Quan els treballs que generen més pols i brutícia ja han finalitzat, es poden pintar les parets i els sostres.
Abans de pintar cal comprovar:
- Que les superfícies estiguin seques.
- Que les juntes estiguin ben tractades.
- Que no hi hagi esquerdes o irregularitats.
- Que les parets estiguin netes.
- Que el paviment i la fusteria estiguin protegits.
Habitualment s’aplica una preparació o imprimació abans de les capes finals, especialment en superfícies noves o molt absorbents.
11. Muntatge de la cuina i el bany
Amb els paviments, els revestiments i bona part dels acabats finalitzats, es poden instal·lar els elements de cuina i bany.
En aquesta fase es munten:
- Mobles de cuina.
- Taulells.
- Piques.
- Electrodomèstics.
- Mobles de bany.
- Sanitaris.
- Aixetes.
- Plats de dutxa, si no s’han col·locat abans.
- Mampares.
- Miralls i accessoris.
Les mides s’han de comprovar durant el projecte, però alguns elements a mida es mesuren definitivament quan els revestiments ja estan col·locats.
Això és especialment important en taulells, mampares i mobles adaptats a espais irregulars.
12. Mecanismes, lluminàries i connexions finals
L’última fase de les instal·lacions consisteix a col·locar els elements visibles i posar els sistemes en funcionament.
S’hi inclouen:
- Endolls i interruptors.
- Lluminàries.
- Termòstats.
- Radiadors.
- Reixetes de ventilació.
- Aixetes i connexions finals.
- Electrodomèstics.
- Equips de climatització.
Els professionals han de comprovar que totes les instal·lacions funcionin correctament i que no hi hagi fuites, errors o elements pendents.
13. Repàs, neteja i revisió final
Abans de donar la reforma per acabada, convé fer una revisió completa.
Cal comprovar:
- Funcionament d’endolls, llums i mecanismes.
- Obertura i tancament de portes i finestres.
- Funcionament de les aixetes i els desguassos.
- Absència de fuites.
- Acabat de juntes i segellaments.
- Estat de paviments i revestiments.
- Funcionament dels electrodomèstics.
- Qualitat de la pintura.
- Possibles cops, ratllades o desperfectes.
És recomanable anotar tots els repassos pendents i revisar-los abans de considerar l’obra definitivament finalitzada.
Quan s’han d’escollir i encarregar els materials?
Un dels errors més habituals és esperar que l’industrial necessiti un material per començar a buscar-lo.
Els productes amb terminis de fabricació o lliurament més llargs s’han d’escollir amb antelació. Alguns exemples són:
- Paviments i revestiments concrets.
- Mobles de cuina i bany.
- Taulells a mida.
- Mampares.
- Plats de dutxa especials.
- Portes.
- Aixetes o sanitaris específics.
- Materials amb acabats o colors especials.
En canvi, els materials més tècnics s’han de confirmar amb el professional perquè siguin compatibles amb el sistema i l’aplicació.
Planificar les comandes evita que l’obra s’aturi per falta de material i redueix el risc que un producte deixi d’estar disponible a mig projecte.
Com evitar problemes amb l’ordre d’una reforma integral?
Perquè les diferents fases avancin correctament, és recomanable:
- Definir el projecte abans de començar.
- Preparar un calendari aproximat.
- Coordinar tots els professionals.
- Encarregar amb temps els materials especials.
- Comprovar les instal·lacions abans de tapar-les.
- Protegir els acabats ja instal·lats.
- Evitar canvis improvisats durant l’obra.
- Fer un seguiment del pressupost i dels terminis.
També pots consultar el nostre article sobre els errors habituals en una reforma que poden encarir el pressupost per evitar algunes de les situacions més freqüents.
EUROMAT t’ajuda amb els materials de la reforma
A EUROMAT trobaràs materials per a totes les fases d’una obra o reforma: materials de construcció, aïllaments, plaques de guix laminat, morters, impermeabilització, fontaneria, calefacció, eines, paviments, revestiments, banys i cuines.
El nostre equip et pot ajudar a identificar i preparar els materials necessaris segons les indicacions dels professionals responsables de l’obra.
A EUROMAT no executem directament tots els treballs d’una reforma integral. Si necessites professionals per a alguna fase, et podem recomanar industrials de confiança de la zona.
Una reforma ben ordenada evita molts imprevistos
Respectar l’ordre d’una reforma integral permet treballar amb més eficiència, protegir els materials i evitar que un professional hagi de repetir la feina d’un altre.
Tot comença amb una bona planificació. Després venen els enderrocs, la distribució, les instal·lacions, la preparació dels suports i, finalment, els acabats i el muntatge dels diferents elements.
La seqüència exacta dependrà de cada habitatge, però tenir una visió global abans de començar és la millor manera de controlar el pressupost i els terminis.
Si estàs preparant una reforma, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres. T’ajudarem a preparar els materials de cada fase i, si ho necessites, et podrem recomanar professionals de confiança.
Quan es vol millorar l’aïllament d’un habitatge, és habitual trobar-se amb materials que tenen característiques i aplicacions molt diferents. Dos dels més coneguts són la llana de roca i el poliestirè extruït, també anomenat XPS.
Tots dos ofereixen aïllament tèrmic, però no es comporten igual davant del soroll, la humitat, el foc o la compressió. Per això, abans d’escollir entre llana de roca o XPS, cal saber on es col·locarà el material i quina funció haurà de complir.
En aquest article t’expliquem les principals diferències i les aplicacions més habituals de cada sistema.
Què és la llana de roca?
La llana de roca és un aïllament mineral fabricat principalment a partir de roca volcànica. Es comercialitza en forma de panells, rotlles o mantes amb diferents gruixos i densitats.
La seva estructura fibrosa ajuda a reduir la transmissió de calor i també absorbeix una part de les ones sonores. Per aquest motiu, s’utilitza sovint en envans interiors, trasdossats, falsos sostres, façanes i cobertes.
Les seves característiques principals són:
- Bon aïllament tèrmic.
- Bon comportament acústic.
- Elevada resistència al foc.
- Permeabilitat al vapor d’aigua.
- Adaptació a espais i superfícies irregulars.
- Disponibilitat en diferents densitats i formats.
Per obtenir el resultat esperat, és important escollir la densitat i el gruix adequats i instal·lar el material sense deixar buits entre els panells.
Què és l’XPS?
L’XPS és un panell rígid de poliestirè extruït amb una estructura interna de cel·la tancada. Aquesta composició li proporciona un bon aïllament tèrmic, una baixa absorció d’aigua i resistència a la compressió.
Es fa servir habitualment en zones que poden estar exposades a la humitat o que han de suportar càrregues, com cobertes, terrasses, terres, sòcols, murs enterrats o soleres.
Les seves característiques principals són:
- Bon aïllament tèrmic.
- Baixa absorció d’aigua.
- Resistència a la compressió.
- Format rígid i estable.
- Fàcil manipulació i tall.
- Bon comportament en aplicacions exteriors o en contacte amb la humitat.
A diferència de la llana de roca, l’XPS no està pensat principalment per millorar l’aïllament acústic.
Llana de roca o XPS: diferències principals
L’elecció entre llana de roca o XPS no depèn únicament de quin material aïlla més. Cal valorar el conjunt de prestacions necessàries en cada zona de l’edifici.
Aïllament tèrmic
Tots dos materials poden oferir un bon aïllament tèrmic si es dimensionen i s’instal·len correctament.
La capacitat aïllant dependrà de la conductivitat tèrmica declarada pel fabricant i del gruix del material. Per tant, no és suficient comparar només el nom del producte: cal revisar les característiques tècniques de cada panell.
En molts casos, tant la llana de roca com l’XPS poden complir la funció tèrmica, però les altres condicions de l’obra acabaran determinant quina opció és més adequada.
Aïllament acústic
La llana de roca és una de les opcions més utilitzades quan també es vol reduir el soroll. La seva estructura fibrosa ajuda a absorbir el so i a millorar el comportament acústic de parets, envans i sostres.
És habitual col·locar-la a l’interior d’un envà de plaques de guix laminat o en un trasdossat. Tot i això, l’aïllament acústic final dependrà del sistema complet: tipus de plaques, perfils, cambres d’aire, unions i correcta execució.
L’XPS és un material rígid i la seva principal funció és tèrmica. Per tant, no acostuma a ser la primera opció quan l’objectiu principal és reduir el soroll.
Si vols aprofundir en aquest tema, pots consultar la nostra guia sobre com millorar l’aïllament tèrmic i acústic d’un habitatge.
Comportament davant la humitat
L’XPS destaca per la seva baixa absorció d’aigua. Aquesta propietat el fa especialment adequat per a cobertes, terrasses, terres, murs en contacte amb el terreny i altres zones amb risc d’humitat.
La llana de roca pot utilitzar-se en molts sistemes de façana i coberta, però ha d’estar correctament protegida i instal·lada segons les indicacions del fabricant. No s’ha de deixar exposada directament a l’aigua.
En qualsevol cas, l’aïllament no substitueix una impermeabilització. Si existeixen filtracions o humitats, primer cal identificar-ne l’origen i aplicar el sistema de protecció adequat.
Resistència a la compressió
L’XPS presenta una bona resistència a la compressió. Per això es pot utilitzar sota determinats paviments, soleres o cobertes transitables, sempre que el producte escollit tingui les prestacions adequades.
La llana de roca també existeix en panells de diferents densitats, però els formats habituals per a envans i falsos sostres no estan pensats per suportar càrregues directes.
Quan l’aïllament s’ha de col·locar sota un paviment o en una zona sotmesa a pressió, és imprescindible comprovar la resistència mecànica indicada a la fitxa tècnica.
Comportament davant del foc
La llana de roca té un comportament molt favorable davant del foc i s’utilitza en sistemes que necessiten una elevada protecció contra incendis.
L’XPS és un material derivat del poliestirè. La seva utilització s’ha de fer dins de sistemes constructius adequats, protegit i d’acord amb les exigències tècniques i de seguretat aplicables.
Si la resistència al foc és un factor determinant, un tècnic ha de definir la composició completa de la paret, coberta o sostre, i no només el material aïllant.
Col·locació i adaptació al suport
La llana de roca és flexible o semirígida segons el format. Això li permet adaptar-se fàcilment entre perfils, bigues o altres elements constructius.
L’XPS es presenta en panells rígids que proporcionen una superfície estable i regular. Perquè funcioni correctament, les plaques han de quedar ben ajustades i les unions s’han d’executar sense deixar ponts tèrmics.
En tots dos casos, una mala col·locació pot reduir considerablement les prestacions del sistema.
Quan és millor utilitzar llana de roca?
La llana de roca sol ser una opció adequada quan:
- Es vol combinar aïllament tèrmic i acústic.
- Es construeixen envans de plaques de guix laminat.
- Es fa un trasdossat interior.
- S’aïlla un fals sostre.
- Es necessita un bon comportament davant del foc.
- Cal adaptar el material entre perfils o estructures.
- Es treballa en una façana o coberta amb un sistema compatible.
És especialment habitual en dormitoris, parets mitgeres, despatxos o espais on el confort acústic també és important.
Quan és millor utilitzar XPS?
L’XPS sol ser una opció adequada quan:
- L’aïllament pot estar exposat a la humitat.
- Es treballa en una coberta o una terrassa.
- Cal aïllar un terra o una solera.
- El material ha de suportar compressió.
- S’aïllen sòcols o murs en contacte amb el terreny.
- Es necessita un panell rígid i estable.
Abans d’instal·lar-lo, cal comprovar que el tipus d’XPS, el gruix i la resistència mecànica siguin adequats per a l’aplicació prevista.
Es poden combinar la llana de roca i l’XPS?
Sí. En alguns projectes es poden utilitzar materials diferents en funció de cada zona de l’edifici.
Per exemple, es pot col·locar llana de roca als envans interiors per millorar el confort acústic i utilitzar XPS en terres, sòcols o cobertes on hi hagi més exposició a la humitat o necessitat de resistència mecànica.
Combinar materials no significa necessàriament col·locar-los junts en una mateixa paret. Significa escollir el producte que millor respon a les exigències de cada element constructiu.
La compatibilitat entre capes, la gestió del vapor d’aigua i la continuïtat de l’aïllament han de ser estudiades per un professional.
El gruix de l’aïllament també és important
Escollir el material correcte és només una part de la decisió. El gruix de l’aïllament influeix directament en el resultat final.
Un material de bones prestacions però amb un gruix insuficient pot no oferir la millora esperada. Alhora, augmentar el gruix sense estudiar l’espai disponible, les condensacions o les unions amb altres elements també pot generar problemes.
Per definir el gruix adequat cal tenir en compte:
- La zona climàtica.
- El tipus d’habitatge.
- La composició actual de la paret, coberta o terra.
- L’espai disponible.
- Les exigències de la normativa.
- El nivell d’eficiència que es vol aconseguir.
En habitatges d’Osona i el Ripollès, on els hiverns poden ser freds, és especialment important dimensionar correctament el sistema.
Errors habituals quan s’escull un aïllament
Alguns dels errors més freqüents són:
- Escollir només segons el preu.
- Utilitzar el mateix material a totes les zones.
- No comprovar les fitxes tècniques.
- Deixar espais buits entre els panells.
- No resoldre correctament les unions.
- Confondre aïllament amb impermeabilització.
- No estudiar possibles condensacions.
- Col·locar un producte sense la protecció necessària.
Una mala execució pot reduir l’efectivitat fins i tot d’un material de qualitat. Per això, és recomanable que un tècnic o instal·lador estudiï el sistema abans de començar.
On trobar materials d’aïllament?
A EUROMAT trobaràs materials d’obra i diferents solucions d’aïllament, com llana de roca, panells rígids, plaques de guix laminat, perfils, cintes, fixacions i productes complementaris.
El nostre equip et pot ajudar a identificar els materials necessaris segons les característiques definides pel tècnic o professional responsable del projecte.
A EUROMAT no executem directament els treballs d’instal·lació de l’aïllament. Si encara no disposes d’un professional, et podem recomanar industrials de confiança de la zona perquè estudiïn l’habitatge i executin la solució adequada.
També pots consultar el nostre article sobre aïllament tèrmic i acústic al Ripollès per conèixer els punts principals que cal revisar durant una reforma.
Llana de roca o XPS: depèn de l’aplicació
No existeix un únic aïllament adequat per a totes les situacions. La llana de roca destaca quan es vol combinar aïllament tèrmic, acústic i protecció davant del foc. L’XPS és especialment útil en zones amb humitat o que necessiten resistència a la compressió.
La millor decisió dependrà del lloc on s’instal·larà, les prestacions necessàries i la composició completa del sistema constructiu.
Si estàs preparant una reforma, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres. T’ajudarem a trobar els materials indicats pel professional i, si ho necessites, et podrem recomanar un instal·lador de confiança.
Quan es modifica la distribució d’un habitatge, una de les decisions més habituals és com construir les noves parets interiors. En aquest moment acostuma a sorgir el dubte: és millor fer servir pladur o envà ceràmic?
Les dues opcions permeten separar espais i poden oferir un bon resultat, però tenen característiques diferents. El cost, la rapidesa d’execució, l’aïllament, la resistència i les instal·lacions que hagin de passar per l’interior de la paret poden determinar quin sistema és més adequat.
En aquest article t’expliquem les diferències principals perquè puguis valorar-les amb un professional abans de començar la reforma.
Què és un envà de pladur?
Pladur és el nom amb què es coneix habitualment el sistema de plaques de guix laminat. Consisteix en una estructura interior de perfils metàl·lics sobre la qual es fixen les plaques per les dues cares.
L’espai que queda entre les plaques permet passar-hi instal·lacions i incorporar-hi materials aïllants, com ara llana mineral. Finalment, les juntes es tracten amb cinta i pasta fins a obtenir una superfície contínua preparada per pintar o revestir.
Existeixen diferents tipus de plaques segons les necessitats de cada espai:
- Plaques estàndard per a habitacions i zones seques.
- Plaques resistents a la humitat per a banys i cuines.
- Plaques amb més resistència al foc.
- Plaques reforçades per suportar càrregues.
- Plaques amb prestacions acústiques específiques.
Per tant, no tots els envans de pladur són iguals. El resultat dependrà del tipus i nombre de plaques, els perfils, l’aïllament interior i la correcta execució del conjunt.
Què és un envà ceràmic?
L’envà ceràmic es construeix amb peces de ceràmica, habitualment maons buits, unides amb morter. Posteriorment, la paret es revesteix amb guix, morter o un altre acabat adequat.
És un sistema tradicional molt utilitzat en habitatges i tota mena d’edificis. Ofereix una paret sòlida i resistent, però la seva execució genera més runa, necessita més temps d’assecat i acostuma a requerir diferents fases de treball.
Per passar instal·lacions elèctriques o canonades, normalment cal fer regates a la paret. Aquesta operació s’ha de planificar correctament per no debilitar l’envà ni provocar desperfectes innecessaris.
Pladur o envà ceràmic: diferències principals
Abans d’escollir entre pladur o envà ceràmic, convé comparar els aspectes que poden influir més en una reforma.
Rapidesa d’execució
El sistema de plaques de guix laminat se sol instal·lar més ràpidament perquè és una solució de construcció en sec. No necessita els mateixos temps d’assecat que una paret construïda amb peces ceràmiques i morter.
L’envà ceràmic requereix més fases: col·locació de les peces, obertura de regates per a les instal·lacions, revestiment i assecat abans d’aplicar l’acabat final.
Si es vol reduir la durada de l’obra, el pladur pot ser una opció interessant.
Neteja durant la reforma
La instal·lació de pladur genera menys runa i menys humitat a l’interior de l’habitatge. Tot i que cal tallar plaques, cargolar-les i tractar les juntes, el procés acostuma a ser més net.
La construcció d’un envà ceràmic implica l’ús de morter, el tall de peces i l’obertura posterior de regates. Això genera més pols i residus, un aspecte que pot ser important en reformes parcials o en habitatges ocupats.
Pes sobre l’estructura
Els envans de pladur són més lleugers que els ceràmics. Aquesta diferència pot ser rellevant en rehabilitacions d’edificis antics o quan es vol modificar la distribució sense afegir una càrrega excessiva als forjats.
En aquests casos, és important que un tècnic comprovi les característiques de l’edifici i determini quina solució és viable.
Pas de les instal·lacions
Una de les principals facilitats del pladur és que les instal·lacions poden passar per l’espai interior de l’envà. Això simplifica la col·locació de cables, tubs i altres conduccions.
En una paret ceràmica, normalment cal obrir regates. Si en el futur s’ha de modificar alguna instal·lació, també pot ser necessari tornar a picar la paret.
Per aquest motiu, les plaques de guix laminat solen ser pràctiques en reformes amb moltes modificacions elèctriques, de fontaneria o de telecomunicacions.
Aïllament acústic i tèrmic
No es pot afirmar que un sistema sigui sempre millor que l’altre, perquè el resultat depèn de com estigui construïda la paret.
Un envà de pladur amb doble placa i llana mineral a l’interior pot oferir un bon aïllament acústic i tèrmic. En canvi, un sistema massa senzill o mal executat pot tenir unes prestacions insuficients.
En els envans ceràmics, el gruix de les peces i els revestiments també influeixen en el resultat. Si vols aprofundir en aquest aspecte, pots consultar el nostre article sobre com millorar l’aïllament tèrmic i acústic d’un habitatge.
Resistència i fixació d’objectes
L’envà ceràmic transmet una sensació de més solidesa i permet realitzar moltes fixacions amb sistemes convencionals. Tot i això, també cal escollir el tac adequat segons el tipus de peça i el pes que haurà de suportar.
En una paret de pladur es poden penjar prestatgeries, mobles, televisors o altres elements, però és imprescindible utilitzar fixacions específiques. Quan es preveu instal·lar un element molt pesant, és recomanable reforçar l’interior de l’envà durant el muntatge.
Planificar amb antelació on aniran els mobles suspesos, els sanitaris o els radiadors permet incorporar els reforços necessaris abans de tancar la paret.
Comportament en zones humides
En banys, cuines o altres espais amb humitat no s’ha d’utilitzar una placa estàndard. Cal instal·lar plaques específiques resistents a la humitat i aplicar correctament els sistemes d’impermeabilització a les zones exposades a l’aigua.
Els envans ceràmics també necessiten una impermeabilització adequada, especialment a l’interior de dutxes i al voltant de banyeres.
El material de la paret, per si sol, no evita les filtracions. La preparació del suport, la impermeabilització i la col·locació correcta del revestiment són decisives per obtenir un resultat durador.
Quan és millor escollir pladur?
El sistema de plaques de guix laminat pot ser especialment convenient quan:
- Es vol executar la reforma amb més rapidesa.
- Cal reduir el pes de les noves parets.
- Han de passar moltes instal·lacions per l’interior.
- Es vol incorporar aïllament dins de l’envà.
- Es preveuen futurs canvis en la distribució.
- Es vol reduir la quantitat de runa generada.
També és una solució molt utilitzada per construir falsos sostres, revestir parets existents o crear espais decoratius i elements a mida.
Quan és millor escollir un envà ceràmic?
L’envà ceràmic pot ser una bona opció quan:
- Es busca un sistema tradicional i robust.
- Es preveuen moltes fixacions sense haver planificat reforços interiors.
- El pes afegit no representa cap inconvenient per a l’estructura.
- Es tracta d’una intervenció on ja s’està treballant amb materials i sistemes humits.
- Es vol mantenir el mateix sistema constructiu que la resta de l’habitatge.
En algunes reformes també es poden combinar els dos sistemes, utilitzant cadascun allà on ofereixi més avantatges.
La importància d’escollir tot el sistema
Un error habitual és comparar únicament el preu d’una placa de guix amb el d’un maó. Per conèixer el cost real s’ha de valorar el sistema complet.
En el cas del pladur, cal tenir en compte:
- Perfils metàl·lics.
- Tipus i nombre de plaques.
- Aïllament interior.
- Cargols i elements de fixació.
- Cinta i pasta per a les juntes.
- Reforços interiors, si són necessaris.
- Mà d’obra i acabat final.
En un envà ceràmic s’han de considerar:
- Peces ceràmiques.
- Morter.
- Revestiment de guix o morter.
- Formació de regates.
- Gestió de la runa.
- Mà d’obra i acabat final.
Per això, la solució aparentment més econòmica per unitat de material no sempre és la més econòmica una vegada executada.
On trobar els materials per construir els teus envans?
A EUROMAT trobaràs materials d’obra per construir envans de placa de guix laminat o ceràmics: plaques, perfils, aïllaments, maons, morters, pastes, cargols, tacs i altres accessoris.
El nostre equip et pot ajudar a identificar els components que necessites segons les característiques definides pel tècnic o professional responsable de l’obra.
A EUROMAT no executem directament aquests treballs d’instal·lació o construcció. Si encara no disposes d’un professional, et podem recomanar industrials de confiança de la zona perquè estudiïn el projecte i s’encarreguin de l’execució.
També pots consultar la nostra guia sobre materials de construcció per a reformes a Osona i el Ripollès per conèixer altres productes habituals en una reforma.
Pladur o envà ceràmic: cada reforma necessita una solució
No existeix una resposta única a la pregunta de si és millor el pladur o l’envà ceràmic. La decisió dependrà del tipus d’habitatge, les prestacions necessàries, les instal·lacions, el pressupost i l’ús de cada espai.
El més important és definir correctament el sistema complet i fer que l’execució la realitzi un professional qualificat. Una bona elecció dels materials i una instal·lació adequada marcaran la diferència en el resultat final.
Si estàs preparant una reforma, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres. T’ajudarem a trobar els materials indicats per al projecte i, si ho necessites, et podrem recomanar un professional de confiança.
Quan arriba el primer dia de fred i tornem a posar en marxa la calefacció, és quan acostumen a aparèixer els problemes: radiadors que no escalfen bé, sorolls a la instal·lació, una caldera que no arrenca o habitacions que triguen massa a arribar a una temperatura confortable.
Per evitar imprevistos, és recomanable revisar el sistema amb una mica d’antelació. A Osona i el Ripollès, on les temperatures poden baixar considerablement durant els mesos d’hivern, tenir la instal·lació preparada és especialment important.
Fer unes comprovacions bàsiques abans de necessitar realment la calefacció permet detectar possibles incidències i tenir temps per consultar un professional abans que arribi el fred.
Quan convé preparar la calefacció per a l’hivern?
El millor moment per fer-ho és a finals d’estiu o durant les primeres setmanes de tardor. No cal esperar que les temperatures baixin per comprovar si tot funciona correctament.
Encendre el sistema durant uns minuts amb antelació permet observar si la caldera, la bomba de calor, els radiadors o el terra radiant responen adequadament. També deixa prou marge per contactar amb un professional si cal fer alguna reparació, tasca de manteniment o millora.
A més, els instal·ladors i professionals de la calefacció acostumen a tenir més disponibilitat abans de l’arribada dels primers episodis de fred.
1. Comprova que el sistema s’encén correctament
El primer pas és fer una prova general de funcionament. Encén la calefacció i comprova que el sistema arrenca sense mostrar avisos, errors o comportaments estranys.
En instal·lacions amb caldera, convé observar la pressió indicada pel fabricant i comprovar que no hi hagi degotejos o pèrdues d’aigua visibles. Si apareix algun codi d’error, la instal·lació perd pressió repetidament o detectes qualsevol anomalia, és millor no manipular l’equip i consultar un professional qualificat.
També és important comprovar el termòstat. Una temperatura mal detectada o una programació incorrecta pot fer que la calefacció s’activi quan no toca o que no arribi al nivell de confort esperat.
2. Revisa els radiadors
Si la part superior d’un radiador queda freda mentre la part inferior s’escalfa, és possible que hi hagi aire acumulat a l’interior. Aquest aire dificulta la circulació correcta de l’aigua i pot reduir el rendiment de la instal·lació.
També convé comprovar si els radiadors fan soroll, si hi ha alguna petita fuita o si les claus obren i tanquen correctament. Si disposes de vàlvules termostàtiques, assegura’t que no hagin quedat bloquejades després de diversos mesos sense utilitzar-les.
La purga dels radiadors pot ajudar a eliminar l’aire acumulat, però s’ha de fer seguint el procediment adequat. Si no saps com fer-ho o detectes una pèrdua de pressió, és recomanable que ho revisi un professional.
3. No tapis els emissors de calor
Els radiadors necessiten espai al seu voltant perquè l’aire calent pugui circular. Col·locar-hi mobles molt a prop, cortines llargues o roba a sobre en redueix l’eficàcia i dificulta que la calor es reparteixi per l’habitació.
És recomanable deixar lliure la part frontal i superior dels radiadors. També és un bon moment per retirar la pols acumulada, especialment entre els elements i a la zona posterior.
En el cas d’una bomba de calor, els filtres i les sortides d’aire també han d’estar nets i sense obstacles. Les operacions de manteniment més complexes, però, les ha de fer un tècnic especialitzat.
4. Comprova el termòstat i la programació
Una bona regulació és tan important com el mateix sistema de calefacció. Programar-lo segons els horaris reals de la família ajuda a mantenir el confort sense escalfar la casa innecessàriament.
Abans de l’hivern, comprova:
- Que el termòstat mesuri correctament la temperatura.
- Que les piles estiguin en bon estat, si en necessita.
- Que els horaris programats continuïn sent adequats.
- Que la comunicació amb la caldera o el sistema de calefacció funcioni.
- Que el termòstat no estigui situat al costat d’una font de calor o en una zona amb corrents d’aire.
Un termòstat programable o intel·ligent pot facilitar una gestió més precisa, especialment en habitatges que queden buits durant una part important del dia.
5. Revisa si la casa conserva bé la temperatura
Encara que la calefacció funcioni correctament, una part de la calor es pot perdre per finestres, portes, caixes de persiana, parets o cobertes amb un aïllament insuficient.
Si algunes habitacions es refreden molt ràpidament, hi ha corrents d’aire o apareix condensació habitualment, pot ser convenient revisar l’aïllament de l’habitatge. De vegades, petites actuacions com millorar els tancaments o segellar determinats punts poden ajudar a augmentar el confort. Si vols aprofundir-hi, consulta el nostre article sobre com millorar l’aïllament tèrmic i acústic d’un habitatge.
En altres casos, pot ser necessari valorar actuacions més completes sobre façanes, cobertes, terres o trasdossats interiors. La solució dependrà de les característiques de cada edifici i és recomanable que un professional estudiï cada cas.
6. Valora si la instal·lació necessita alguna millora
Una instal·lació antiga pot continuar funcionant, però no sempre ho fa de la manera més adequada. Si el consum és elevat, costa escalfar algunes estances o les avaries són freqüents, pot ser un bon moment per estudiar possibles millores.
Entre les opcions que pot valorar un professional hi ha la substitució de radiadors, la instal·lació de vàlvules termostàtiques, la renovació del sistema de regulació o el canvi de l’equip de calefacció. També pots descobrir altres opcions en el nostre article sobre com escalfar la casa de manera eficient i sostenible.
Abans de prendre una decisió, cal estudiar l’habitatge, el nivell d’aïllament, els hàbits d’ús i la instal·lació existent. La millor opció no és necessàriament la mateixa per a una casa unifamiliar que per a un pis o una segona residència.
Materials i professionals per preparar la calefacció
Si durant la revisió detectes una avaria, una pèrdua de pressió o qualsevol problema que requereixi intervenir en la instal·lació, és important que ho revisi un professional qualificat.
A EUROMAT no fem directament els treballs d’instal·lació, reparació o manteniment dels sistemes de calefacció. Tot i això, et podem recomanar un professional de confiança de la zona perquè revisi la instal·lació i valori quina actuació cal fer.
Als nostres centres també trobaràs els materials i productes que puguis necessitar per reparar, renovar o millorar la instal·lació. El nostre equip t’ajudarà a localitzar i escollir els materials adequats d’acord amb les indicacions del professional.
D’aquesta manera, podràs disposar tant de l’especialista que executarà els treballs com dels materials necessaris per dur-los a terme.
Preparar la calefacció per a l’hivern evita imprevistos
Fer aquestes comprovacions abans que arribi el fred permet detectar problemes amb temps i afrontar l’hivern amb més tranquil·litat. També ajuda a aconseguir una temperatura més uniforme i a utilitzar la instal·lació d’una manera més adequada.
Si necessites reparar, renovar o millorar el teu sistema de calefacció, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres i explica’ns què necessites. Et podem ajudar a trobar els materials indicats pel teu instal·lador i, si encara no tens cap professional, recomanar-te’n un de confiança.
Prepara casa teva abans que arribi el fred amb els materials adequats i l’ajuda d’un professional qualificat.
Fer una reforma de bany és una decisió important que transforma un espai funcional en una zona de confort i benestar. Si estàs buscant idees i materials per a la teva reforma de bany a Manlleu, a Euromat Manlleu trobaràs molt més que productes: t’oferim inspiració, assessorament i tot el que necessites per fer realitat el teu projecte.
Una exposició pensada per inspirar-te
A la nostra botiga de Manlleu disposem d’una àmplia exposició de banys on podràs veure ambients reals completament muntats. Mobles de bany, plats de dutxa, sanitaris, aixetes, miralls amb llum, revestiments ceràmics i molt més. Volem que puguis imaginar el teu nou bany abans de fer-lo, i per això t’oferim una experiència visual i tàctil que facilita la decisió.
Treballem amb marques líders com Roca, Salgar, Ramon Soler, Grohe, Gala o Saloni, que garanteixen qualitat, durabilitat i disseny actual.
Assessorament personalitzat per a la teva reforma
Cada bany és únic i cada client també. A Euromat Manlleu t’escoltem i t’ajudem a escollir els materials i solucions que millor encaixin amb el teu estil, pressupost i espai. Tant si vols fer una reforma completa com si només vols renovar alguns elements, et fem pressupostos sense compromís i et guiem en tot moment.
També col·laborem amb reformistes i industrials de confiança si necessites suport amb la mà d’obra.
Tot el que necessites en un sol lloc
A més dels materials, a Euromat Manlleu disposem de serveis complementaris perquè el teu projecte sigui fàcil i ràpid. Tenim estoc real, opcions de transport i una atenció propera que ens fa diferents. Estem preparats per ajudar-te a fer del teu bany un espai més còmode, bonic i funcional.
Visita Euromat Manlleu i transforma el teu bany
Si estàs pensant a fer una reforma de bany a Manlleu, vine a la nostra exposició. Descobriràs solucions modernes, acabats de tendència i un equip disposat a fer realitat el teu projecte. Estem al teu costat des del primer esbós fins al resultat final.
Pensa en reforma de bany a Manlleu, pensa en Euromat.
