Skip to main content
Tag

reformes

Llana de roca o XPS: quin aïllament has d’escollir?

By Materials de construcció
Comparació entre llana de roca i XPS per aïllar un habitatge
La llana de roca i l’XPS tenen propietats diferents i s’han d’escollir segons l’aplicació de cada projecte.

Quan es vol millorar l’aïllament d’un habitatge, és habitual trobar-se amb materials que tenen característiques i aplicacions molt diferents. Dos dels més coneguts són la llana de roca i el poliestirè extruït, també anomenat XPS.

Tots dos ofereixen aïllament tèrmic, però no es comporten igual davant del soroll, la humitat, el foc o la compressió. Per això, abans d’escollir entre llana de roca o XPS, cal saber on es col·locarà el material i quina funció haurà de complir.

En aquest article t’expliquem les principals diferències i les aplicacions més habituals de cada sistema.

Què és la llana de roca?

La llana de roca és un aïllament mineral fabricat principalment a partir de roca volcànica. Es comercialitza en forma de panells, rotlles o mantes amb diferents gruixos i densitats.

La seva estructura fibrosa ajuda a reduir la transmissió de calor i també absorbeix una part de les ones sonores. Per aquest motiu, s’utilitza sovint en envans interiors, trasdossats, falsos sostres, façanes i cobertes.

Les seves característiques principals són:

  • Bon aïllament tèrmic.
  • Bon comportament acústic.
  • Elevada resistència al foc.
  • Permeabilitat al vapor d’aigua.
  • Adaptació a espais i superfícies irregulars.
  • Disponibilitat en diferents densitats i formats.

Per obtenir el resultat esperat, és important escollir la densitat i el gruix adequats i instal·lar el material sense deixar buits entre els panells.

Què és l’XPS?

L’XPS és un panell rígid de poliestirè extruït amb una estructura interna de cel·la tancada. Aquesta composició li proporciona un bon aïllament tèrmic, una baixa absorció d’aigua i resistència a la compressió.

Es fa servir habitualment en zones que poden estar exposades a la humitat o que han de suportar càrregues, com cobertes, terrasses, terres, sòcols, murs enterrats o soleres.

Les seves característiques principals són:

  • Bon aïllament tèrmic.
  • Baixa absorció d’aigua.
  • Resistència a la compressió.
  • Format rígid i estable.
  • Fàcil manipulació i tall.
  • Bon comportament en aplicacions exteriors o en contacte amb la humitat.

A diferència de la llana de roca, l’XPS no està pensat principalment per millorar l’aïllament acústic.

Llana de roca o XPS: diferències principals

L’elecció entre llana de roca o XPS no depèn únicament de quin material aïlla més. Cal valorar el conjunt de prestacions necessàries en cada zona de l’edifici.

Aïllament tèrmic

Tots dos materials poden oferir un bon aïllament tèrmic si es dimensionen i s’instal·len correctament.

La capacitat aïllant dependrà de la conductivitat tèrmica declarada pel fabricant i del gruix del material. Per tant, no és suficient comparar només el nom del producte: cal revisar les característiques tècniques de cada panell.

En molts casos, tant la llana de roca com l’XPS poden complir la funció tèrmica, però les altres condicions de l’obra acabaran determinant quina opció és més adequada.

Aïllament acústic

La llana de roca és una de les opcions més utilitzades quan també es vol reduir el soroll. La seva estructura fibrosa ajuda a absorbir el so i a millorar el comportament acústic de parets, envans i sostres.

És habitual col·locar-la a l’interior d’un envà de plaques de guix laminat o en un trasdossat. Tot i això, l’aïllament acústic final dependrà del sistema complet: tipus de plaques, perfils, cambres d’aire, unions i correcta execució.

L’XPS és un material rígid i la seva principal funció és tèrmica. Per tant, no acostuma a ser la primera opció quan l’objectiu principal és reduir el soroll.

Si vols aprofundir en aquest tema, pots consultar la nostra guia sobre com millorar l’aïllament tèrmic i acústic d’un habitatge.

Comportament davant la humitat

L’XPS destaca per la seva baixa absorció d’aigua. Aquesta propietat el fa especialment adequat per a cobertes, terrasses, terres, murs en contacte amb el terreny i altres zones amb risc d’humitat.

La llana de roca pot utilitzar-se en molts sistemes de façana i coberta, però ha d’estar correctament protegida i instal·lada segons les indicacions del fabricant. No s’ha de deixar exposada directament a l’aigua.

En qualsevol cas, l’aïllament no substitueix una impermeabilització. Si existeixen filtracions o humitats, primer cal identificar-ne l’origen i aplicar el sistema de protecció adequat.

Resistència a la compressió

L’XPS presenta una bona resistència a la compressió. Per això es pot utilitzar sota determinats paviments, soleres o cobertes transitables, sempre que el producte escollit tingui les prestacions adequades.

La llana de roca també existeix en panells de diferents densitats, però els formats habituals per a envans i falsos sostres no estan pensats per suportar càrregues directes.

Quan l’aïllament s’ha de col·locar sota un paviment o en una zona sotmesa a pressió, és imprescindible comprovar la resistència mecànica indicada a la fitxa tècnica.

Comportament davant del foc

La llana de roca té un comportament molt favorable davant del foc i s’utilitza en sistemes que necessiten una elevada protecció contra incendis.

L’XPS és un material derivat del poliestirè. La seva utilització s’ha de fer dins de sistemes constructius adequats, protegit i d’acord amb les exigències tècniques i de seguretat aplicables.

Si la resistència al foc és un factor determinant, un tècnic ha de definir la composició completa de la paret, coberta o sostre, i no només el material aïllant.

Col·locació i adaptació al suport

La llana de roca és flexible o semirígida segons el format. Això li permet adaptar-se fàcilment entre perfils, bigues o altres elements constructius.

L’XPS es presenta en panells rígids que proporcionen una superfície estable i regular. Perquè funcioni correctament, les plaques han de quedar ben ajustades i les unions s’han d’executar sense deixar ponts tèrmics.

En tots dos casos, una mala col·locació pot reduir considerablement les prestacions del sistema.

Quan és millor utilitzar llana de roca?

La llana de roca sol ser una opció adequada quan:

  • Es vol combinar aïllament tèrmic i acústic.
  • Es construeixen envans de plaques de guix laminat.
  • Es fa un trasdossat interior.
  • S’aïlla un fals sostre.
  • Es necessita un bon comportament davant del foc.
  • Cal adaptar el material entre perfils o estructures.
  • Es treballa en una façana o coberta amb un sistema compatible.

És especialment habitual en dormitoris, parets mitgeres, despatxos o espais on el confort acústic també és important.

Quan és millor utilitzar XPS?

L’XPS sol ser una opció adequada quan:

  • L’aïllament pot estar exposat a la humitat.
  • Es treballa en una coberta o una terrassa.
  • Cal aïllar un terra o una solera.
  • El material ha de suportar compressió.
  • S’aïllen sòcols o murs en contacte amb el terreny.
  • Es necessita un panell rígid i estable.

Abans d’instal·lar-lo, cal comprovar que el tipus d’XPS, el gruix i la resistència mecànica siguin adequats per a l’aplicació prevista.

Es poden combinar la llana de roca i l’XPS?

Sí. En alguns projectes es poden utilitzar materials diferents en funció de cada zona de l’edifici.

Per exemple, es pot col·locar llana de roca als envans interiors per millorar el confort acústic i utilitzar XPS en terres, sòcols o cobertes on hi hagi més exposició a la humitat o necessitat de resistència mecànica.

Combinar materials no significa necessàriament col·locar-los junts en una mateixa paret. Significa escollir el producte que millor respon a les exigències de cada element constructiu.

La compatibilitat entre capes, la gestió del vapor d’aigua i la continuïtat de l’aïllament han de ser estudiades per un professional.

El gruix de l’aïllament també és important

Escollir el material correcte és només una part de la decisió. El gruix de l’aïllament influeix directament en el resultat final.

Un material de bones prestacions però amb un gruix insuficient pot no oferir la millora esperada. Alhora, augmentar el gruix sense estudiar l’espai disponible, les condensacions o les unions amb altres elements també pot generar problemes.

Per definir el gruix adequat cal tenir en compte:

  • La zona climàtica.
  • El tipus d’habitatge.
  • La composició actual de la paret, coberta o terra.
  • L’espai disponible.
  • Les exigències de la normativa.
  • El nivell d’eficiència que es vol aconseguir.

En habitatges d’Osona i el Ripollès, on els hiverns poden ser freds, és especialment important dimensionar correctament el sistema.

Errors habituals quan s’escull un aïllament

Alguns dels errors més freqüents són:

  • Escollir només segons el preu.
  • Utilitzar el mateix material a totes les zones.
  • No comprovar les fitxes tècniques.
  • Deixar espais buits entre els panells.
  • No resoldre correctament les unions.
  • Confondre aïllament amb impermeabilització.
  • No estudiar possibles condensacions.
  • Col·locar un producte sense la protecció necessària.

Una mala execució pot reduir l’efectivitat fins i tot d’un material de qualitat. Per això, és recomanable que un tècnic o instal·lador estudiï el sistema abans de començar.

On trobar materials d’aïllament?

A EUROMAT trobaràs materials d’obra i diferents solucions d’aïllament, com llana de roca, panells rígids, plaques de guix laminat, perfils, cintes, fixacions i productes complementaris.

El nostre equip et pot ajudar a identificar els materials necessaris segons les característiques definides pel tècnic o professional responsable del projecte.

A EUROMAT no executem directament els treballs d’instal·lació de l’aïllament. Si encara no disposes d’un professional, et podem recomanar industrials de confiança de la zona perquè estudiïn l’habitatge i executin la solució adequada.

També pots consultar el nostre article sobre aïllament tèrmic i acústic al Ripollès per conèixer els punts principals que cal revisar durant una reforma.

Llana de roca o XPS: depèn de l’aplicació

No existeix un únic aïllament adequat per a totes les situacions. La llana de roca destaca quan es vol combinar aïllament tèrmic, acústic i protecció davant del foc. L’XPS és especialment útil en zones amb humitat o que necessiten resistència a la compressió.

La millor decisió dependrà del lloc on s’instal·larà, les prestacions necessàries i la composició completa del sistema constructiu.

Si estàs preparant una reforma, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres. T’ajudarem a trobar els materials indicats pel professional i, si ho necessites, et podrem recomanar un instal·lador de confiança.

Pladur o envà ceràmic: quina opció és millor per a una reforma?

By Materials de construcció
Les plaques de guix laminat i els envans ceràmics ofereixen característiques diferents segons les necessitats de cada reforma.

Quan es modifica la distribució d’un habitatge, una de les decisions més habituals és com construir les noves parets interiors. En aquest moment acostuma a sorgir el dubte: és millor fer servir pladur o envà ceràmic?

Les dues opcions permeten separar espais i poden oferir un bon resultat, però tenen característiques diferents. El cost, la rapidesa d’execució, l’aïllament, la resistència i les instal·lacions que hagin de passar per l’interior de la paret poden determinar quin sistema és més adequat.

En aquest article t’expliquem les diferències principals perquè puguis valorar-les amb un professional abans de començar la reforma.

Què és un envà de pladur?

Pladur és el nom amb què es coneix habitualment el sistema de plaques de guix laminat. Consisteix en una estructura interior de perfils metàl·lics sobre la qual es fixen les plaques per les dues cares.

L’espai que queda entre les plaques permet passar-hi instal·lacions i incorporar-hi materials aïllants, com ara llana mineral. Finalment, les juntes es tracten amb cinta i pasta fins a obtenir una superfície contínua preparada per pintar o revestir.

Existeixen diferents tipus de plaques segons les necessitats de cada espai:

  • Plaques estàndard per a habitacions i zones seques.
  • Plaques resistents a la humitat per a banys i cuines.
  • Plaques amb més resistència al foc.
  • Plaques reforçades per suportar càrregues.
  • Plaques amb prestacions acústiques específiques.

Per tant, no tots els envans de pladur són iguals. El resultat dependrà del tipus i nombre de plaques, els perfils, l’aïllament interior i la correcta execució del conjunt.

Què és un envà ceràmic?

L’envà ceràmic es construeix amb peces de ceràmica, habitualment maons buits, unides amb morter. Posteriorment, la paret es revesteix amb guix, morter o un altre acabat adequat.

És un sistema tradicional molt utilitzat en habitatges i tota mena d’edificis. Ofereix una paret sòlida i resistent, però la seva execució genera més runa, necessita més temps d’assecat i acostuma a requerir diferents fases de treball.

Per passar instal·lacions elèctriques o canonades, normalment cal fer regates a la paret. Aquesta operació s’ha de planificar correctament per no debilitar l’envà ni provocar desperfectes innecessaris.

Pladur o envà ceràmic: diferències principals

Abans d’escollir entre pladur o envà ceràmic, convé comparar els aspectes que poden influir més en una reforma.

Rapidesa d’execució

El sistema de plaques de guix laminat se sol instal·lar més ràpidament perquè és una solució de construcció en sec. No necessita els mateixos temps d’assecat que una paret construïda amb peces ceràmiques i morter.

L’envà ceràmic requereix més fases: col·locació de les peces, obertura de regates per a les instal·lacions, revestiment i assecat abans d’aplicar l’acabat final.

Si es vol reduir la durada de l’obra, el pladur pot ser una opció interessant.

Neteja durant la reforma

La instal·lació de pladur genera menys runa i menys humitat a l’interior de l’habitatge. Tot i que cal tallar plaques, cargolar-les i tractar les juntes, el procés acostuma a ser més net.

La construcció d’un envà ceràmic implica l’ús de morter, el tall de peces i l’obertura posterior de regates. Això genera més pols i residus, un aspecte que pot ser important en reformes parcials o en habitatges ocupats.

Pes sobre l’estructura

Els envans de pladur són més lleugers que els ceràmics. Aquesta diferència pot ser rellevant en rehabilitacions d’edificis antics o quan es vol modificar la distribució sense afegir una càrrega excessiva als forjats.

En aquests casos, és important que un tècnic comprovi les característiques de l’edifici i determini quina solució és viable.

Pas de les instal·lacions

Una de les principals facilitats del pladur és que les instal·lacions poden passar per l’espai interior de l’envà. Això simplifica la col·locació de cables, tubs i altres conduccions.

En una paret ceràmica, normalment cal obrir regates. Si en el futur s’ha de modificar alguna instal·lació, també pot ser necessari tornar a picar la paret.

Per aquest motiu, les plaques de guix laminat solen ser pràctiques en reformes amb moltes modificacions elèctriques, de fontaneria o de telecomunicacions.

Aïllament acústic i tèrmic

No es pot afirmar que un sistema sigui sempre millor que l’altre, perquè el resultat depèn de com estigui construïda la paret.

Un envà de pladur amb doble placa i llana mineral a l’interior pot oferir un bon aïllament acústic i tèrmic. En canvi, un sistema massa senzill o mal executat pot tenir unes prestacions insuficients.

En els envans ceràmics, el gruix de les peces i els revestiments també influeixen en el resultat. Si vols aprofundir en aquest aspecte, pots consultar el nostre article sobre com millorar l’aïllament tèrmic i acústic d’un habitatge.

Resistència i fixació d’objectes

L’envà ceràmic transmet una sensació de més solidesa i permet realitzar moltes fixacions amb sistemes convencionals. Tot i això, també cal escollir el tac adequat segons el tipus de peça i el pes que haurà de suportar.

En una paret de pladur es poden penjar prestatgeries, mobles, televisors o altres elements, però és imprescindible utilitzar fixacions específiques. Quan es preveu instal·lar un element molt pesant, és recomanable reforçar l’interior de l’envà durant el muntatge.

Planificar amb antelació on aniran els mobles suspesos, els sanitaris o els radiadors permet incorporar els reforços necessaris abans de tancar la paret.

Comportament en zones humides

En banys, cuines o altres espais amb humitat no s’ha d’utilitzar una placa estàndard. Cal instal·lar plaques específiques resistents a la humitat i aplicar correctament els sistemes d’impermeabilització a les zones exposades a l’aigua.

Els envans ceràmics també necessiten una impermeabilització adequada, especialment a l’interior de dutxes i al voltant de banyeres.

El material de la paret, per si sol, no evita les filtracions. La preparació del suport, la impermeabilització i la col·locació correcta del revestiment són decisives per obtenir un resultat durador.

Quan és millor escollir pladur?

El sistema de plaques de guix laminat pot ser especialment convenient quan:

  • Es vol executar la reforma amb més rapidesa.
  • Cal reduir el pes de les noves parets.
  • Han de passar moltes instal·lacions per l’interior.
  • Es vol incorporar aïllament dins de l’envà.
  • Es preveuen futurs canvis en la distribució.
  • Es vol reduir la quantitat de runa generada.

També és una solució molt utilitzada per construir falsos sostres, revestir parets existents o crear espais decoratius i elements a mida.

Quan és millor escollir un envà ceràmic?

L’envà ceràmic pot ser una bona opció quan:

  • Es busca un sistema tradicional i robust.
  • Es preveuen moltes fixacions sense haver planificat reforços interiors.
  • El pes afegit no representa cap inconvenient per a l’estructura.
  • Es tracta d’una intervenció on ja s’està treballant amb materials i sistemes humits.
  • Es vol mantenir el mateix sistema constructiu que la resta de l’habitatge.

En algunes reformes també es poden combinar els dos sistemes, utilitzant cadascun allà on ofereixi més avantatges.

La importància d’escollir tot el sistema

Un error habitual és comparar únicament el preu d’una placa de guix amb el d’un maó. Per conèixer el cost real s’ha de valorar el sistema complet.

En el cas del pladur, cal tenir en compte:

  • Perfils metàl·lics.
  • Tipus i nombre de plaques.
  • Aïllament interior.
  • Cargols i elements de fixació.
  • Cinta i pasta per a les juntes.
  • Reforços interiors, si són necessaris.
  • Mà d’obra i acabat final.

En un envà ceràmic s’han de considerar:

  • Peces ceràmiques.
  • Morter.
  • Revestiment de guix o morter.
  • Formació de regates.
  • Gestió de la runa.
  • Mà d’obra i acabat final.

Per això, la solució aparentment més econòmica per unitat de material no sempre és la més econòmica una vegada executada.

On trobar els materials per construir els teus envans?

A EUROMAT trobaràs materials d’obra per construir envans de placa de guix laminat o ceràmics: plaques, perfils, aïllaments, maons, morters, pastes, cargols, tacs i altres accessoris.

El nostre equip et pot ajudar a identificar els components que necessites segons les característiques definides pel tècnic o professional responsable de l’obra.

A EUROMAT no executem directament aquests treballs d’instal·lació o construcció. Si encara no disposes d’un professional, et podem recomanar industrials de confiança de la zona perquè estudiïn el projecte i s’encarreguin de l’execució.

També pots consultar la nostra guia sobre materials de construcció per a reformes a Osona i el Ripollès per conèixer altres productes habituals en una reforma.

Pladur o envà ceràmic: cada reforma necessita una solució

No existeix una resposta única a la pregunta de si és millor el pladur o l’envà ceràmic. La decisió dependrà del tipus d’habitatge, les prestacions necessàries, les instal·lacions, el pressupost i l’ús de cada espai.

El més important és definir correctament el sistema complet i fer que l’execució la realitzi un professional qualificat. Una bona elecció dels materials i una instal·lació adequada marcaran la diferència en el resultat final.

Si estàs preparant una reforma, contacta amb EUROMAT o visita un dels nostres centres. T’ajudarem a trobar els materials indicats per al projecte i, si ho necessites, et podrem recomanar un professional de confiança.